Un tema que preocupa molt la societat és la diferència de resultats entre alumnat de nivell socioeconòmic alt i baix. Les famílies amb més recursos es poden permetre classes particulars i de reforç, la qual cosa podria causar desigualtat entre els uns i els altres. No obstant això, hi ha molta evidència científica sobre com l’extensió dels temps d’aprenentatge, promoguda per les escoles en col·laboració amb altres agents, millora els resultats de tot l’alumnat, no només d’una part. A més, promou l’aprenentatge cultural, la seua diversitat i els valors i sentiments als barris i comunitats educatives.

Hui parlem amb quatre escoles per a conèixer com aconsegueixen esta transformació.

Tenim en primer lloc a Elena, de l’escola Eres Altes, a Riba-roja de Túria. Hola, Elena. De vegades sentim a les escoles que no hi ha temps ni recursos disponibles per a atendre les necessitats de tot l’alumnat. Com aprofita la vostra escola els temps i els espais disponibles per a promoure l’aprenentatge de tot l’alumnat sense distinció?

A la nostra escola hem creat un espai conegut com “Biblioteca Oberta” que s’organitza cada dia de la setmana, en horari de menjador, adreçat especialment a nens i nenes des de tercer a sisé de primària. Està pensat perquè realitzen o avancen deures, perquè ajuden altres companys i companyes que puguen mostrar algunes dificultats en alguna assignatura en general o en algun contingut en particular, mostrant un gran sentiment de solidaritat i generositat, així com d’acompanyament perquè ningú que ho desitge es quede enrere.

Com funciona? Cada dia, a l’hora de dinar, una mestra (o mestre) apunta quin alumnat vol participar en este espai. Quan acaben de dinar, es dirigeixen a la biblioteca per a fer les seues tasques en col·laboració amb les monitores del menjador. Amb això, aprenen a autoregular els seus temps i responsabilitats i també a organitzar-se. De vegades, som les i els docents els qui recomanem, en consens amb les famílies, que utilitzen este espai de manera fixa una o dues vegades per setmana. I altres vegades, elaborem materials complementaris d’acceleració en aprenentatges instrumentals com ara lectura, escriptura o matemàtiques.

Paral·lelament, en el moment del pati, s’obre la sala d’informàtica, 4 dies a la setmana, on un o una docent ajuda i guia en l’ús d’aquest espai. Els xiquets i xiquetes es connecten per a investigar, aprofundir en continguts curriculars, elaborar presentacions o treballs digitals amb determinades aplicacions. Una de les finalitats és oferir més a qui més ho necessita amb el mateix esperit que la biblioteca oberta, per a aconseguir no només la igualtat d’oportunitats sinó la igualtat de resultats.

En aquests espais es respira solidaritat, aprenentatge instrumental i creació de sentit quan escoltes, per exemple, un alumne de la teua classe dient: “És millor i més divertit fer els deures junts, a la Biblioteca Oberta, perquè a casa, quan estàs sol i no saps com fer-ho i els teus pares no saben com ajudar-te, els teus amics segur que ho fan”.

A continuació Pilar, professora de l’Institut Alfonso II d’Oviedo, ens explica que han introduït a la seua escola, com a extensió del temps d’aprenentatge, la biblioteca tutoritzada. Pilar, per què vau incorporar aquesta actuació a l’institut i quina valoració en feu?

Iniciàrem aquest espai per una qüestió de necessitat i de justícia, perquè els xics i xiques que més necessitat tenien no s’ho podien permetre. Molt d’aquest alumnat és cert que rebia suports d’algunes entitats que teníem al voltant, però vam observar que no s’acabava de connectar bé allò que aprenien a l’institut amb allò que feien allà. Feien altres coses no vinculades a les feines de l’institut. També teníem una altra part de l’alumnat que no accedia a cap mena de suport.

Una mare coordina els horaris del voluntariat que són famílies, professorat jubilat, ex-alumnes i professorat que vol fer-ho. Des dels seus inicis hem implicat les famílies. Sabem, per totes les evidències científiques, que hi ha alumnat que necessita més temps d’aprenentatge, i crec que com a ciutadania, com a professionals de l’educació i com a administració pública, tenim l’obligació d’afavorir que puguen tindre aquests espais d’extensió i que això no depén només d’unes condicions familiars.

A la biblioteca tutoritzada es fan tasques, resolució de dubtes dels aprenentatges i jocs educatius per a afavorir l’aprenentatge i la convivència. Un aspecte que cal destacar és l’impacte que està tenint en la vinculació de la comunitat amb l’escola, que no aconseguim amb altres activitats extraescolars. El voluntariat nota molt com l’alumnat agraeix aquesta ajuda desinteressada i això també impacta en la responsabilitat amb què prenen el seu aprenentatge i els canvia la visió que tenen de la seua escola. Es creen relacions precioses entre els xics i xiques i les persones adultes; relacions acadèmiques però també de models de conducta i de com comportar-se en societat. Entre els xics i les xiques també es creen relacions més pacífiques i més creadores, no sols per a compartir oci, sinó també per a millorar-se i ajudar-se mútuament l’un a l’altre en matemàtiques, i viceversa en dibuix, etc. Observem en totes les persones que participem transformacions molt potents que ajuden a l’aprenentatge i a la cohesió social de la comunitat.

Sobre els xics i xiques amb necessitats educatives especials, per exemple, molts directament estan exclosos de les classes particulars. En una acadèmia, per exemple, és difícil que troben espais que vinculen estes classes amb els aprenentatges de l’aula i que ho facen amb una mirada d’alta expectativa. És meravellós veure’ls com arriben a la vesprada, s’asseuen amb els companys i companyes de classe i que també aporten. Treballen conjuntament. Tenim xics i xiques amb problemes cognitius importants i han millorat moltíssim els resultats acadèmics i també les relacions socials.

Tot seguit, a L’Escolaica (Cullera), escola d’infantil i primària, la seua directora, Sara Carbonell, respon a la nostra pregunta. Sara, com ho feu per a donar a tot l’alumnat aquest reforç extra a la mateixa escola?

De 15.30 h. a 17.00 h., després de la jornada escolar, agrupem l’alumnat que es queda per cicles amb monitores i organitzem l’aula de manera que promovem interaccions de qualitat entre ells i elles. Plantegem activitats d’aprenentatge d’alt nivell, és a dir, tant activitats que aprofundeixen en els aprenentatges que s’estan donant ja a les aules, com introduir-ne de nous per a anar preparant aprenentatges futurs, sobretot als que tenen més dificultats, de manera que quan a classe es presenten per primera vegada, aquest alumnat ja vinga amb una base i un coneixement sobre això. També es repassen els continguts que més els costen. Altres dies introduïm aprenentatges d’alt nivell cultural a través de tertúlies artístiques on, una vegada per setmana, tot l’alumnat de l’escola dialoga sobre les millors obres artístiques que han existit al llarg de la humanitat.

Finalment tenim a Susana Gómez, del CEIP Antonio Ferrandis (barri de La Coma, Paterna), una escola que rep alumnat que viu en entorns de màxima exclusió. Susana, estàs coordinant des d’aquest curs la biblioteca tutoritzada com a extensió del temps d’aprenentatge a la teua escola. Podries explicar-nos com funciona i quins impactes esteu començant a notar en l’alumnat?

La biblioteca tutoritzada és un espai de l’escola que s’obre més enllà de l’horari escolar perquè tot l’alumnat puga tindre un lloc i un temps per realitzar les tasques, així com ampliar els moments de lectura dialògica. L’objectiu és millorar-ne els aprenentatges i l’èxit escolar. Vam començar el passat mes de setembre i es fa tres vesprades a la setmana durant una hora. És un espai que funciona gràcies a la mobilització de voluntariat d’entitats socials fora del barri, entitats pròpies del barri, com ara Fundació Secretariat Gitano, i amb professorat en el que anomenem “les guàrdies de la jornada contínua”. Està sent molt positiu perquè molts dels xiquets i xiquetes l’endemà a classe, en portar els deures fets, s’empoderen i volen sortir a corregir, llegir-los… i estan més connectats amb la feina de l’aula.

[Imatge: Freepik]