Han passat més de 40 anys des que Ramon Flecha va crear les tertúlies literàries dialògiques. Des d’aleshores s’han realitzat a més de mil i un llocs, i la xifra no deixa de créixer. S’ha investigat àmpliament la influència, en contextos diversos i amb participants de perfils molt variats, i totes les investigacions que s’han fet fins ara han demostrat que les tertúlies literàries dialògiques són molt beneficioses.
Les tertúlies literàries dialògiques es fan amb els millors llibres de la literatura universal. Com podem distingir quins són els millors llibres? Quan hi ha consens a l’hora de definir un llibre com un dels millors llibres que s’ha escrit mai, quan no hi ha dubtes sobre això, és aleshores quan podem concloure que tenim entre mans un dels millors llibres. Per exemple, entre les persones que han llegit Crim i càstig no hi ha dubtes que aquesta novel·la és un dels millors llibres que s’han escrit mai. En canvi, quan en comptes de basar-se en aquest criteri és el professorat qui tria segons el seu criteri quin llibre ha de llegir l’alumnat, quins criteris condicionen aquesta decisió? Es prioritzen les tendències del mercat? Es tenen en compte amplis consensos sobre les millors obres? Fins a quin punt hi influeix quins llibres ha llegit i quins no la persona que decideix quins llibres llegirà l’alumnat?
A les tertúlies literàries dialògiques s’utilitzen els millors llibres. Les raons són nombroses. Aquestes en són algunes:
- Les investigacions s’han fet amb els millors llibres. Són aquestes les condicions en què es garanteixen els millors resultats. Si algú decideix no utilitzar els millors llibres, és lliure de fer-ho, però ha de ser conscient que no farà tertúlies literàries dialògiques, ni tindrà l’aval de la investigació. Quan prenem un medicament ens sembla impensable canviar algun component. El mateix passa amb les tertúlies literàries dialògiques. La investigació ha demostrat que les tertúlies literàries dialògiques fomenten amb èxit les competències lingüístiques i comunicatives, creen relacions de respecte i acompanyament, fomenten la solidaritat i el sentit de comunitat i contribueixen a millorar el benestar emocional, l’autoconcepte i l’autoestima de les persones participants. Però, clar, això passa quan el que es fa és una tertúlia literària dialògica, sense manipular els ingredients, com passa amb els medicaments.
- L’activitat neuronal que produeixen al cervell és enorme. Per exemple, la investigació ha demostrat que llegir Shakespeare crea una mena de tempesta al cervell.
- Llegir els millors llibres ajuda molt a saber i entendre què pensen els altres. Són de gran ajuda per a entendre millor el món. Podem conéixer, de primera mà i a fons, nombroses persones i situacions que altrament no coneixeríem. La investigació ha demostrat que la lectura de la millor literatura fomenta la teoria de la ment (theory of mind). És un dels trets més característics dels éssers humans. Gràcies a aquesta habilitat som capaços de saber què pensen i senten altres persones. És una habilitat que ens ajuda a desxifrar la ment de les altres persones. És fonamental per a mantenir bones relacions socials.
- És una manera de distribuir la riquesa. Els éssers humans hem anat acumulant al llarg de la història, a poc a poc, diverses riqueses, i és de justícia posar aquests tresors a l’abast de tota la gent. Si ocultàrem els millors llibres al nostre alumnat, també els negaríem un dret humà fonamental: l’article 27 de la declaració universal dels drets humans estableix clarament que tota persona té dret a gaudir de les obres d’art. On tenen la immensa majoria de persones la possibilitat d’exercir aquest dret? És possible que per a moltes persones l’escola siga l’única opció.
- Totes i tots tenim la capacitat de gaudir dels millors llibres. No és cert que els millors llibres siguen només per a cert tipus de persones. La investigació ha demostrat que quan creem els contextos adequats, tota classe de persona pot gaudir amb els millors llibres. Qui diga el contrari, segurament no ha llegit els millors llibres. Si no, sabria que els temes que els millors llibres plantegen són els temes més importants de la vida, que reflecteixen les emocions i conflictes que es produeixen hui en dia entre les persones, que reflecteixen la realitat, i que aquestes coses interessen molt a tothom. Així doncs, si no és des del sexisme, el classisme o el racisme, difícilment es pot negar que tota classe de persona pot gaudir dels millors llibres.
- Perquè permeten conèixer la literatura de nombrosos països del món. Molts dels millors llibres són occidentals, però qui coneix la literatura de països no occidentals sap que els millors llibres, a més d’Occident, també han estat escrits als països àrabs, a l’Índia i a la Xina, per citar-ne alguns exemples. Que hi haja occidentals que no coneguen aquests llibres no vol dir que aquests llibres no existisquen i que no calga classificar-los entre els millors.
- És una condició indispensable per a crear contextos en què sorgisquen excel·lents escriptores i escriptors. Moltes de les persones que van escriure els millors llibres tenen perfils determinats (en molts casos són homes, d’altes capes socials i d’ètnies poderoses). Per què? Perquè van viure en les condicions més propícies per convertir-se en persones que van poder escriure llibres excel·lents. La investigació ha demostrat que la lectura dels millors llibres és fonamental per convertir-se en persones que siguen capaços d’escriure textos d’alt nivell. Si nosaltres ara neguem ací aquests contextos propicis al nostre alumnat, en el futur el nostre alumnat tampoc podrà aconseguir el que altres persones sí que tindran al seu abast. Al llarg de la història ha estat molt habitual: s’ha negat l’accés a la cultura més prestigiosa a les dones, a les persones de classe social més baixa i a les ètnies marginades. Nosaltres tenim ara l’oportunitat de superar aquesta injustícia als nostres centres educatius.
Este article va ser publicat per primera vegada en Kaiera, el 27 de setembre de 2022.
[Imàgens amb llicència Creative Commons d’Iberlibro, Pinterest i Casa del libro]