Les matemàtiques poden ser percebudes com una assignatura difícil o poc motivant per a alguns alumnes. De fet, recorde perfectament el sentiment de frustració que em causaven a mi a l’educació secundària, quan no vaig dubtar en cursar un batxillerat humanístic només per no haver d’enfrontar-m’hi més. Més tard, a la universitat, les vaig redescobrir gràcies a un grup de companyes amb qui vaig fer equip i van fer que aconseguira comprendre-les.
Actualment, me n’adone que la meua experiència personal tenia molt de sentit, ja que l’evidència demostra que la comprensió i aprenentatge de les matemàtiques milloren segons la qualitat de les interaccions a les que tenim accés. Però, quin tipus d’interaccions potencien la comprensió de les matemàtiques? Quins aspectes hem de tenir en compte?
Aquesta investigació analitza les interaccions que milloren la comprensió significativa de les matemàtiques en grups interactius, així com la rellevància del paper de l’adult en eixes interaccions.
Els grups interactius són grups reduïts de treball, acompanyats per una persona adulta de la comunitat, als quals es potencia l’aprenentatge mitjançant les interaccions entre xiquets i xiquetes sobre la situació d’aprenentatge preparada pel professorat, i on s’asseguren relacions lliures de violència, en les quals es dóna el suport mutu i l’amistat per a aprendre.
A continuació, es descriuen dues claus fonamentals que hem de tindre molt en compte per tal de garantir interaccions de qualitat quan treballem en grups interactius:
- Garantir que l’aprenentatge siga dialògic dins dels grups interactius, fomentant afirmacions vàlides, i no de poder, per a justificar-ne els arguments. Cal tindre en compte que, fins i tot en una interacció dialògica, pot haver afirmacions que no siguen certes. Per això, és molt important que totes les afirmacions siguen confrontades i examinades pels participants, fins que tots hi estiguen d’acord. D’aquesta manera, l’esforç d’explicar altres persones amb més dificultats, o respostes diferents respecte a la mateixa tasca, genera coneixements d’ordre superior, així com l’activació d’estratègies metacognitives en utilitzar diferents recursos per a facilitar-ne la comprensió o detectar l’error.
- La figura de l’adult com a mediador del diàleg i de l’aprenentatge és crucial per a garantir la validesa dels arguments i que no hi haja errors. Ha d’haver un equilibri entre la intervenció i l’aprenentatge col·laboratiu: d’una banda, cuidant i potenciant les interaccions, així com acompanyant-los quan se n’ixen del tema. D’altra banda, dotant de llibertat les i els alumnes per tal que descobrisquen les respostes per si mateixos.
Les interaccions i la participació educativa de la comunitat són les claus de l’aprenentatge, però és essencial analitzar i visibilitzar les que generen aprenentatges màxims. Les interaccions que es basen en els principis de l’aprenentatge dialògic garanteixen arguments de validesa, aprenentatge instrumental i solidaritat per a aprofundir en el coneixement matemàtic, aconseguint així que ningú no es quede enrere.
[Imatge: Pixabay]
