El baix rendiment acadèmic i l’abandonament escolar són dos aspectes prioritaris per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. La superació d’aquesta problemàtica, segons ens indiquen les dades dels darrers 10 anys, està lluny d’implementar polítiques i pràctiques educatives basades en allò que a alguna persona se li acudeix que pot funcionar, però sense cap base científica. Un exemple clar és la proposta de segregar l’alumnat més vulnerable per a procurar-ne una millor integració. Totes les evidències científiques amb què comptem fins ara assenyalen els efectes devastadors de separar i segregar l’alumnat per qualsevol motiu (rendiment, procedència, religió…). Les pràctiques segregadores, a més de no millorar el rendiment de cap persona, incrementen les desigualtats i dificulten enormement el benestar emocional de l’alumnat. Dècades de recerca assenyalen el camí contrari.
Què podem fer a les nostres aules, a les nostres escoles avui? El dia a dia ens brinda oportunitats per a aturar amb èxit el baix rendiment acadèmic dels nostres estudiants. La clau ens la regala el Dr. Ramón Flecha a la seua entrevista en aquest mateix diari: consultar les evidències científiques que més han aconseguit millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat a tot el món. Quan consultem què ens diu la ciència sobre com aprenem més i millor, les respostes són clares: implementant i potenciant les oportunitats d’interacció per a l’alumnat, com més persones millor. Les Actuacions Educatives d’Èxit es construeixen sobre els consensos principals de la comunitat científica internacional: que l’aprenentatge succeeix en interacció i que la participació de les famílies i altres persones de la comunitat a l’escola és clau per a aconseguir l’èxit educatiu i social de tothom. La seua implementació rigorosa ha conduït nombroses escoles a millorar de manera exponencial el rendiment acadèmic, fins i tot en escoles on el 98% d’alumnat rep beques de menjador, amb majoria de famílies d’ètnia gitana i famílies immigrants amb situacions socioeconòmiques adverses. Per tant, no és a qui tenim a l’escola, sinó què fem als nostres centres educatius.
[Imagen: iStockPhoto]
