Ahir vam gaudir d’un esdeveniment en format híbrid i obert a la comunitat, organitzat pel White Rose Research Center, en col·laboració amb la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València i l’associació Iris AEBE. Un espai compartit per professorat i alumnat de diverses universitats, famílies, associacions de famílies d’alumnat, i docents de secundària, primària, infantil i centres d’educació especial, entre altres. Durant la trobada, es va obrir un necessari espai de diàleg per a visibilitzar que existixen actuacions, com el club de valentes violència zero, que oferixen respostes reals i eficaces enfront de la violència, en contrast amb les realitats que mostren sèries com Adolescence.
Ramón Flecha, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, va obrir el diàleg amb una reflexió clau: així com la pandèmia només es va superar mitjançant l’aplicació d’evidències científiques, com les vacunes, en els centres educatius el bullying només pot superar-se quan s’implementen les evidències científiques que han demostrat ser efectives per a previndre i eliminar la violència escolar. Una de les claus radica en les investigacions sobre el llenguatge del desig i el llenguatge de l’ètica en les relacions i interaccions escolars. La pregunta central és: com aconseguir que els qui posseïxen bons valors siguen també percebuts com a persones atractives i populars? El club de valents i valentes violència zero oferix una resposta efectiva per a dotar d’atractiu als qui tracten bé als altres i rebutjar als qui exercixen violència.
Alba Crespo, investigadora predoctoral en la Universitat de Barcelona i col·laboradora de MeToo Schools, va destacar la importància dels espais de diàleg per a visibilitzar l’assetjament i la violència que molts xiquets, xiquetes i joves patixen en silenci. A vegades, la violència es normalitza a les escoles, com es mostra en la sèrie Adolescence. Per això, és crucial comptar amb espais de diàleg basats en evidències científiques per a identificar i evitar pràctiques ineficaces que agreugen el problema. El moviment Me Too Schools, format per víctimes d’assetjament i els qui els donen suport, crea una xarxa de solidaritat que trenca el silenci i combat la violència de gènere aïlladora, és a dir, els atacs que patix qui fa costat a les víctimes. Recentment, es van publicar en una important revista científica internacional els beneficis, per a la salut de xics i xiques, que proporciona el club de valents i valentes violència zero, analitzant els resultats de sis centres educatius.
Sara Carbonell, professora en la Universitat de València i especialista en el club de valents i valentes violència zero, va compartir claus fonamentals per a impulsar la seua creació en els centres educatius:
- Dialogar i consensuar amb xiquets i xiquetes què significa ser valent: tractar bé, posicionar-se del costat de les víctimes, trencar el silenci…
- Restar atractiu a les conductes violentes i fer costat als qui denuncien les agressions, creant un espai segur al qual cada vegada se sumen més persones.
- Transformar l’entorn escolar fent que la valentia siga valorada socialment i la violència, rebutjada. Això «crea un cercle molt gran de protecció».
A través d’exemples en centres de primària, secundària i educació especial, es va evidenciar com la implantació del club de valents i valentes violència zero genera un canvi real. Alumnat, famílies i professorat donen testimoniatge de l’impacte positiu. Els xics i xiques que ho viuen a les seues escoles demanen estendre el club a tots els àmbits on es relacionen; el necessiten i el reclamen.
L’espai de diàleg va ser revelador i carregat d’emocions. Persones de diferents perfils, entre elles famílies i alumnat, van compartir inquietuds i experiències, ressaltant la urgència d’implementar el club de valents i valentes violència zero en més escoles i instituts. Les preguntes van girar entorn de com trencar amb el discurs coercitiu que atrau cap a la violència i com aplicar solucions efectives. Ramón Flecha va destacar que la transformació només és possible quan s’actua, no quan només es discutix el problema:
«Si les i els professionals es reunixen per a parlar solament del problema i no de les solucions, no hi ha millora ni transformació. Quan es coneix la solució, cal posar-la en marxa. Sèries com Adolescence mostren únicament els problemes, sense oferir eixides, perquè el seu objectiu és l’audiència, no la millora social.»
Esta iniciativa no és només una resposta, sinó una ferramenta essencial per a generar un canvi real en les comunitats educatives, construint un entorn educatiu i social més segur i solidari.
[Imatge: Freepik]
Doctora en Educació. Durant 10 anys, pedagoga i orientadora educativa en diversitat de contextos. Actualment, professora de la Universitat de València.
Mestre de primària