Després del segon dia de CICFEM, compartim algunes claus i reflexions sobre un panell molt important per a les nostres escoles, MeToo Schools: prevenció i superació de l’abús sexual a la infància.
El panell va començar amb la intervenció de la Dra. Cristina Pulido, professora agregada del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, presidenta de l’associació Survivors CSA Science and Friendship i IP del projecte I+D Safe Narratives – Narratives basades en evidències científiques per a la prevenció de la violència de gènere.
La Dra. Pulido va explicar que, quan una víctima d’ASI denuncia, comencen les represàlies, no sols cap a les pròpies víctimes, sinó també a qui les protegix i dona suport. És el que es diu violència de gènere aïlladora, atacs als qui protegixen i fan costat a les víctimes. Perquè això no ocórrega és important identificar a les persones que de veres donen suport i sumar-se a la xarxa de protecció. Un altre element clau que va destacar es identificar la doble moral de qui diu que sí que fa però després no fa res, perquè de les nostres accions depén frenar els atacs.
Li va seguir la Dra. Ane López de Aguileta, investigadora postdoctoral en la Universitat de Barcelona, qui ha publicat 17 articles científics indexats en la prestigiosa base de dades Web of Science, centrant-se en la prevenció de la violència de gènere i en les tertúlies dialògiques musicals. Va presentar en el congrés la iniciativa MeToo Schools per a la prevenció i superació dels abusos en la infància, amb objectius com:
- Trencar el silenci per a visibilitzar el que moltes persones patixen i el que també han patit els qui els han donat suport
- Aclarir les accions que els van ajudar a alliberar-se d’este assetjament
- Col·laborar i difondre investigacions que aporten evidències científiques d’impacte social
- Constituir un club mundial de valentes i valents violència zero, on qualsevol víctima puga trobar suport
La tercera intervenció va ser a càrrec d’Alba Crespo, investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona. Ens va parlar de la diferència entre evidències científiques i evidències científiques d’impacte social, i va aclarir faules tan nocives com l’afirmació que qui patix maltractament en la infància ho exercirà en el futur. Difondre estes falses creences és profundament injust, ja que revictimitza a qui ha patit violència.
En esta part del panell vam poder vore l’anàlisi de diferents afirmacions, aparentment avalades per articles científics però de manera errònia, com ara “el maltractament infantil també pot tindre efectes relacionals a llarg termini, que poden obstaculitzar la capacitat posterior d’una persona per a cuidar adequadament dels seus propis fills”. En realitat, en analitzar eixos articles es trobaven altres afirmacions diferents, en lloc de les exposades, com “els pares van descriure com algunes experiències podien ser retraumatitzants. Estes incloïen trobar-se amb respostes d’incredulitat i invalidació de les seues experiències passades, respostes punitives a l’autolesió i traïció de la confiança”, entre altres.
Finalment, la Dra. Roseli Rodrigues de Mello, de la Universidade Federal de São Carlos, investigadora sênior i becària nacional del CNPq – Consell Nacional d’Investigació del Brasil, va mostrar exemples d’investigacions en les quals s’arriba a conclusions errònies. Ens va parlar de la importància de crear espais dialògics de professorat i d’alumnat, així com de les accions preventives per a la lluita per l’eliminació de la violència sexual contra la infància a les escoles.
Este panell ens va donar molta llum i esperança per a continuar treballant des de les nostres escoles, sempre amb un posicionament clar, protegint les víctimes i als qui les protegixen i creant espais segurs on tota la infància puga créixer en llibertat sense patir cap mena d’abús.
[Imagen: Freepik]
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"