La serie “Adolescència” ha arrasat en audiència. Els estudis de comercialització de les sèries sobre temes d’assetjament deixen clar que les audiències preferixen el morb del problema que posar solucions.
Si l’objectiu de passar “Adolescència” a les escoles fora previndre o superar la violència que hi ha en elles, llavors el debat, la presentació i la informació se centrarien en les solucions científicament contrastades i no en el morb del que ocorre en la sèrie. No obstant això, la majoria de les escoles que en diferents països s’estan plantejant el seu visionat i comentari no inclouen el tractament d’eixes solucions contrastades, però sí una sèrie de faules i cada persona s’inventa la seua: que si el problema és la pornografia, que si són les xarxes, els mòbils…
La multinacional Netflix estarà molt satisfeta, ha aconseguit ocupar moltes llars i ara les escoles semblen voler donar-li una ajuda gratuïta. És curiós que siguen molts antiianquis els que més volen actuar en eixe sentit. No sabem si els qui decidixen passar la sèrie en les classes han pensat el sofriment que afig a una xiqueta que ja estiga sent víctima de bullying sense que ho sàpia la seua escola, ni la seua família, quan veu que es promociona una sèrie sobre el que li està ocorrent sense escoltar-la, sense atendre-la, i havent d’escoltar tot tipus de comentaris.
Hi ha qui diu que a vegades l’educatiu és un sistema que està perdent el cor; este seguidisme d’esta multinacional que perseguix el màxim benefici està com a mínim fent refredar molts cors. Els qui sí que pensen en eixes xiquetes, que són moltes, se centren en solucions. Ja sabem que a la majoria de persones els és més fàcil donar voltes al problema, fins i tot trobar-li morb, que descobrir solucions contrastades que els obliguen a prendre posició i a implementar-les, però això és precisament l’única cosa que millora l’educació i que fa possible que les xiques i xics s’alcen amb l’alegria d’anar a escola i no amb l’estrés i el temor de «què em faran allí».
Hi ha cada vegada més escoles que estan implementant estes solucions i els va molt bé. El club de valents i valentes violència zero està arribant a moltes escoles aconseguint contextos violència zero.
[Imatge: Freepik]
Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona