El premi Nobel de Física 2024 ha anat a parar a qui ha assentat les bases a “les màquines que aprenen”, un aspecte clau per a desenvolupar la intel·ligència artificial. El passat 8 d’octubre John Hopfield i Geoffrey Hinton van ser guardonats pels seus descobriments i invencions fonamentals per a l’aprenentatge automàtic en xarxes neuronals artificials.

Hopfield (professor de la Universitat de Princeton, Estats Units) va crear en 1982 una memòria associativa que podia emmagatzemar i reconstruir imatges i altres tipus de patrons en les dades.

Hinton (que impartix classes a la Universitat de Toronto, Canadà) va desenvolupar un mètode que permet a una màquina trobar propietats en les dades de forma autònoma i, per tant, realitzar tasques com identificar elements específics en imatges.

Estos treballs conjunts han servit perquè les computadores siguen capaces d’imitar funcions humanes com la memòria i l’aprenentatge. Utilitzant conceptes i mètodes fonamentals de la física, els científics i les científiques desenvolupen tecnologies que utilitzen estructures en les xarxes per a processar la informació. Algunes d’estes estructures les utilitzem ja diàriament. 

Tan prompte com Hinton va conéixer la concessió del premi, va insistir que:

«no tenim experiència sobre el que és tindre coses més intel·ligents que nosaltres. Serà meravellós en molts aspectes, en àrees com l’atenció mèdica. No obstant això, també hem de preocupar-nos per una sèrie de possibles conseqüències negatives. En particular, l’amenaça que estes coses es descontrolen»

Esta reflexió també la tenim ara a les nostres aules, “ús de la IA a l’ensenyament, sí o no?” 

Una altra preocupació de Hinton és la “possibilitat de que internet s’òmpliga de fotos, vídeos i textos falsos”. Per aquest motiu és important que eduquem dialògicament al nostre alumnat, en pensament crític i en l’alfabetització en medis de comunicació i en IA, per a enfrontar-se correctament als temps actuals i al que està per vindre.

Hinton també assegura:

«Vaig renunciar a Google per poder expressar la meua opinió lliurement, parlar dels perills que pot suposar la IA sense haver de considerar com afecta a l’empresa on treballe» 

I és que per a protegir la ciutadania necessitem un debat valent interdisciplinari, lliure i compromés, sempre per i amb la societat.

Podem concloure que és evident que la IA suposa un gran avanç que no podem deixar fora dels diferents àmbits de la vida (i molt menys de l’educació) però, tal com proposa un dels seus propis creadors, hem de ser crítics, conéixer les ferramentes que tenim al nostre abast i saber què pot fer la IA i què no. I, sobretot, no obviar que “és una ferramenta, però no ens durà al final del camí”.

[Altres premis Nobel que inspiren millores en l’educació]
[Imatge: Wikimedia Commons]
image_pdfPDF

By Zaida Mas

Mestra d'infantil i primària