Transformant l’educació i creant un futur millor
Este article ha sigut creat de manera dialògica amb la pròpia eina ChatGPT, així com amb persones que es dediquen al desenvolupament i programació d’intel·ligència artificial (IA).
Des del novembre del 2022 hi ha una preocupació o debat social, educatiu, científic i tecnològic sobre els reptes i interrogants que planteja la nova eina (encara en fase de proves) basada en intel·ligència artificial, anomenada ChatGPT. Si preguntem directament a l’eina podem establir la interacció següent:
“Pots explicar què és ChatGPT a una persona que no sap què és la intel·ligència artificial?”
“ChatGPT és un programa d’ordinador que imita la conversa humana. Ha sigut entrenat amb molts exemples de text per a ser capaç de respondre preguntes i realitzar tasques de manera similar a com ho faria un ésser humà. En parlar amb ChatGPT, li pots preguntar coses i esperar una resposta coherent i precisa. És un tipus de tecnologia que s’està utilitzant cada vegada més en aplicacions com ara xatbots i assistents virtuals, per a ajudar les persones a obtenir informació i realitzar tasques de manera més fàcil i ràpida.”
Resposta de ChatGPT
ChatGPT és una eina amb la qual podem establir un diàleg on l’usuari o usuària fa preguntes o dóna ordres concretes sobre qualsevol temàtica que puguem imaginar, a les quals ChatGPT va donant respostes. En general, com més concretes siguen les preguntes, més específiques seran les respostes. A hores d’ara l’eina està disponible gratuïtament i pot ser utilitzada per tothom, no només per les persones que entenen de programació. Un fet que, hui dia, marca una nova fita en el desenvolupament de models de llenguatge a gran escala, tant en recerca com en implementació. Un desenvolupament que fa la sensació d’haver-se accelerat durant els últims mesos. Ara, qualsevol persona amb accés a internet pot produir fragments de text a demanda que sovint són difícils de distingir del text escrit per humans. Però aquest progrés genera moltes conseqüències imprevistes i preguntes encara sense respondre. Per exemple, la informació que ens proporciona, fins a quin punt és material o coneixement nou o un mer plagi de treballs ja existents? En esta mateixa línia, de qui depén la propietat de les informacions que proporciona? Preguntes que de moment no tenen respostes o, almenys, no estan consensuades.
Des de fa més de dues dècades, el 2001, sistemes d’accés obert com Wikipedia s’han preocupat de crear sistemes transparents i democràtics d’accés al coneixement, generant un espai on tota la societat té la possibilitat d’introduir coneixements i editar els d’altres, sempre amb les pertinents referències que justifiquen les informacions. L’accés obert al coneixement ha sigut i continua sent un desenvolupament que fomenta el dret de totes les persones al coneixement i a la informació, superant barreres econòmiques o culturals. En aquesta línia plataformes com Stack Overflow han generat espais de debat oberts (en aquest cas per a programadors) on els i les usuàries poden plantejar les seues preguntes i la pròpia comunitat ofereix solucions i en valora la qualitat. Així, cada vegada més recursos s’estan posant a disposició de la ciutadania per a generar espais d’intercanvi de coneixement oberts superant barreres elitistes o feudals. Segons la Comissió Nacional de Seguretat dels Estats Units, no tenim referències històriques per a calibrar l’impacte de la intel·ligència artificial, però suggereix que estem davant de més que una gran troballa tecnològica, una revolució a escala més gran, al nivell de la revolució elèctrica. Ja el 2021 apuntava la necessitat urgent d’“invertir el que siga necessari per a mantenir el seu lideratge [Estats Units] en innovació, utilitzar responsablement la IA per a defensar les persones lliures i les societats lliures, i fer avançar les fronteres de la ciència en benefici de tota la humanitat”. Partint d’aquest posicionament, cal destacar alguns reptes que planteja a nivell social, científic i educatiu hui dia el desenvolupament d’eines com ChatGPT:
1. En primer lloc, la necessitat urgent de traslladar els debats que sorgisquen a tota la societat, traspassant els murs de l’acadèmia i la tecnologia, i donar l’oportunitat a la ciutadania a decidir i conéixer els reptes que aquests avanços plantegen. Sense caure en debats apocalíptics (alarmistes) sobre la intel·ligència artificial com un fenomen que naix per a acabar amb la societat com l’entenem, promovent una perspectiva crítica sobre les oportunitats que ens brinda per continuar democratitzant el coneixement.
2. Perquè això siga possible, urgeix el diàleg interdisciplinari. Des de fa anys els organismes internacionals reivindiquen la necessitat d’establir mecanismes de col·laboració entre:
- les diferents disciplines del coneixement, ja que hui no es pot entendre que físics, matemàtics, enginyers i programadors estiguen desenrotllant eines sense analitzar amb científics socials els impactes que aquestes poden tindre a nivell social;
- ciència i política, ja que tots els avanços científics han de promoure els avanços polítics per tal de cercar les formes legals i organitzatives d’implementar transformacions ètiques i democràtiques que beneficien tota la ciutadania; i
- ciència, política i societat, pels motius exposats al punt 1.
3. Una educació global, crítica i compromesa capaç de fer front als reptes de les societats actuals. Els avanços científics, com el present de la IA, posen de manifest la necessitat del professorat d’educació infantil, primària, secundària i superior de:
- participar en espais de formació continuada, per a anticipar-se als reptes i garantir que el coneixement que transmeten no estiga obsolet; i
- basar-se en les evidències científiques per a saber transmetre un coneixement crític capaç de discernir entre una mentida i una evidència, vinga de ChatGPT, de les xarxes socials, o d’on siga. A més, cal posar el focus en els grups vulnerables, per a evitar una vegada més la seua exclusió i allunyament del coneixement, així com el de tot l’alumnat, els qui també han de disposar d’eines i orientacions que els ajuden a saber si el que llegeixen són enganys o són veritats contrastades.
La pròpia eina ChatGPT, quan és preguntada pels reptes que aquesta planteja, apunta:
“alguns col·lectius poden resistir-se a adoptar tecnologies IA i rebutjar els canvis en els seus rols i responsabilitats. […] És important que s’aborden aquests desafiaments amb un enfocament proactiu i que es brinden oportunitats per a la formació continuada […]”.
Resposta de ChatGPT
Davant la possible resistència al canvi, cal advocar pel coneixement. Els avanços científics i tecnològics poden suposar més riscos o oportunitats en funció de les finalitats per a les quals es desenrotllen i els usos democràtics que els acabe donant la societat. Els desenrotlladors de ChatGPT encara no han implementat sistemes de transparència prou rigorosos que permeten saber si les informacions que genera són evidències contrastades o mentides. De fet, sembla que el programa estiga optimitzat per a generar respostes que semblen concloents i irrefutables en detriment (intencionadament o no) de l’aportació d’evidències contrastades. Per tot això, ciutadania, revistes científiques i plataformes estan reivindicant més transparència i informació als seus desenvolupadors sobre els recursos que utilitza ChatGPT per a crear les seues respostes, així com fer més visible que moltes són falses.
El debat científic, social i tecnològic contribueix a la democratització de l’eina. Atenent els reptes i oportunitats educatives que planteja, des de la ciència, l’educació i la societat ens hem de preguntar com ens posicionem davant d’avanços així? Deixarem que la tecnologia decidisca per nosaltres o participarem dels avanços perquè siguen assolibles per a tota la humanitat?
[Imatge: Unsplash]
