Com poden les persones educadores ajudar l’estudiantat a pensar de manera crítica i prendre decisions correctes entorn de les intel·ligències artificials (IA) i els contextos digitals? Hem publicat en PE diversos articles sobre intel·ligència artificial i educació. Hui, arrepleguem les idees principals d’un recent seminari web de la Harvard Graduate School of Education: en ell, els experts debaten de manera realment apassionada sobre les habilitats necessàries per a navegar per un món cada vegada més influenciat per la intel·ligència artificial, la desinformació i les notícies falses (fake news). Les propostes que plantegen són útils des de l’educació infantil fins a l’educació de persones adultes.
De partida, deixen clar que totes les persones educadores poden dominar el més important per a traure el millor profit a les IA. Suggerixen grups de lectura i debat, en persona o entre els molts grups en línia, per a comentar continguts de bona qualitat. Així, el nivell i sensació de domini pot augmentar molt i molt ràpid. Confirmen la idea que és important tant el què com el com.
Els panelistes ens posen en context: les IA no són noves, potser les IA generatives com ChatGPT sí, i només estes han centrat la nostra atenció. Ens recorden que la tecnologia no es pot separar en bona i dolenta: tota es pot usar positiva i negativament. Reforcen la idea que ChatGPT, entre moltes altres IA generatives, pot ser un recurs educatiu de qualitat si ho sabem emprar.
Però aclarixen que fa anys que estem ensenyant que el que apareix en un cercador o en xarxes socials pot no ser veritat. Ja siga en TikTok, YouTube o *ChatGPT, hem d’ensenyar a l’alumnat “rutines de pensament”, com l’hàbit de formular preguntes crítiques pròpies d’una mentalitat investigadora i científica: crec que això és cert? Per què? Quines fonts oferix? Esta, a més, és una tasca de tothom hui dia. De manera brillant, afirmen que el cinisme és el contrari del pensament crític: el cinisme és fàcil, pensar que res és veritat o tot està manipulat; la important tasca és ensenyar a investigar, no a dubtar. Ja estem contribuint si estem socialitzant a l’alumnat, en termes generals, en la integritat acadèmica i moral, en privacitat personal, o l’ús efectiu de la tecnologia. Això és la base que després podem aplicar a les novetats tecnològiques.
A més, podem ensenyar estes habilitats de pensament crític sense necessitat d’usar IA, sinó de manera conceptual: el focus no està en dominar IA concretes —que a més canvien tot el temps— sinó en dominar les estratègies investigadores. En un enfocament molt freirià, no sempre hem de ser els experts a l’aula, sinó que podem aprendre de la mà de l’alumnat. En el cas de la infància i adolescència, les ferramentes digitals estan en la seua cultura i socialització des del naixement, i els encanta: si tractem les IA com a ferramentes d’ajuda que cal aprendre a utilitzar, i creem una cultura de diàleg constant que reforce estes habilitats, aconseguirem una participació activa, amb importants aprenentatges, i la transferència serà enorme. Comencem amb el que sabem, i comencem ja.