En la dansa complexa entre la intel·ligència artificial (IA) i l’educació, la societat està dividida entre la promesa d’oportunitats educatives personalitzades i el temor a una desconnexió humana. Mentre que alguns celebren la IA com un far d’aprenentatge innovador, altres la veuen com una eina que amenaça de danyar, en lloc de millorar, el procés educatiu. Tot i això, en este debat en constant evolució, els investigadors exploren com la intel·ligència artificial pot convertir-se en un aliat per al professorat, oferint noves formes de potenciar el seu treball.
En un estudi recent, investigadors sota la direcció del professor associat Bertrand Schneider i l’estudiant de doctorat Gahyun Sung van explorar l’impacte potencial de l’ús de Chat GPT-3 a l’hora d’oferir feedback, especialment a estudiants amb dificultats. Van analitzar minuciosament les capacitats i limitacions de la IA dins d’un context educatiu, delineant de manera clara quines tasques dominava i quines no.
La investigació es va dur a terme en uns entorns d’aprenentatge cada vegada més comuns a les escoles dels EUA, anomenats makerspaces. Són espais de creació, són llocs físics on l’alumnat pot explorar una varietat d’eines i materials per a construir els seus propis projectes escolars. El professor Schneider explicava com als makerspaces els estudiants necessiten feedback constant i els costa de sentir la pertinença a un grup. Precisament per a eixe fi es va crear el projecte.
A diferència de les formes automatitzades de feedback anteriors, la plataforma desenvolupada pels investigadors busca anar més enllà, per a generar feedback que imite la qualitat humana: informativa alhora que encoratjadora. Segons Schneider, la plataforma no només proporciona comentaris positius a estudiants amb dificultats, sinó que també resumix de manera concisa les entrades del bloc que en detallen els projectes, oferint així una visió integral i personalitzada de l’experiència educativa. A la investigació se’ns informa de en què ens pot ajudar la IA a l’hora de donar feedback i en què no ho pot fer:
La IA pot:
- Utilitzar un llenguatge de suport per a valorar els projectes.
- Reconéixer el treball realitzat als projectes.
- Valorar les estratègies de l’alumnat utilitzades als makerspaces.
La IA no pot:
- Oferir una resposta positiva i encoratjadora als estudiants amb dificultats.
- Donar als estudiants amb alts nivells d’estrés comentaris que els resulten útils, extensos i amb certa sensibilitat.
La investigació liderada per Schneider, Sung i la coautora Lenore Guillian va donar valuosos aprenentatges sobre l’ús de la IA a l’educació:
- En primer lloc, van destacar la importància de l’aportació humana en utilitzar IA per a generar feedback, reconeixent-ho com un recurs útil però limitat.
- Així mateix, van subratllar la necessitat que els professors comprenguen tant les capacitats com les limitacions de la IA, enfocant-se en redactar instruccions efectives i reconéixer les àrees on la interacció humana és irreemplaçable.
- A més, van assenyalar que la qualitat dels comentaris generats per la IA està directament lligada a la quantitat d’informació que el model tinga sobre l’alumnat.
Per a concloure, és important assenyalar que la intel·ligència artificial sorgix com una eina valuosa per a alleujar la càrrega del professorat en aspectes específics, com oferir feedback personalitzat i suport en tasques concretes. Tanmateix, és crucial reconéixer-ne les limitacions: la IA no pot substituir les interaccions humanes de qualitat profundes i plenes de sentit, fonamentals per a l’aprenentatge. Les relacions basades en l’amistat i la solidaritat són elements essencials en educació, que socialitzen l’alumnat i els preparen per a una vida millor. El repte és potser trobar un punt de convergència harmoniós entre la tecnologia i educació de qualitat; totes dues poden enriquir l’experiència educativa, sempre sense perdre de vista les principals evidències sobre com es genera l’aprenentatge.
[Article original en Usable Knowledge – Harvard Graduate School of Education]
