Una vegada més ens acostem als seminaris web AskWith Education Forum que organitzen des de la Facultat d’Educació de la Universitat de Harvard. Es pot vore el vídeo fent clic ací.
Ens preocupa que l’alumnat que usa la intel·ligència artificial (IA) ens puga enganyar, que trobe informació esbiaixada o fins i tot que la IA reemplace els seus pensaments i reflexions profundes, tan importants per a l’aprenentatge.
Els tres ponents d’esta sessió ens aporten alguns avantatges d’usar la IA des de diferents punts de vista. En el que tots estan d’acord és en recalcar que la IA no reemplaça al professorat. L’objectiu consistix a equipar als educadors i educadores amb ferramentes per a poder fer reflexions crítiques i decidir quina aplicació o programa utilitzaran per a quin moment, tenint en compte els beneficis i limitacions de cadascun.
Marta McAlister explica que en un principi la IA i els programes no es van pensar per a l’aprenentatge ni l’educació. Amb el temps s’han adonat del potencial de la tecnologia per a ajudar i millorar l’aprenentatge. Després van decidir que necessitaven realment pensar com podrien contribuir a l’educació, i van desenrotllar ferramentes concretes.
La IA també ens ajuda a visualitzar els nostres somnis. És el cas d’un xiquet de 8 anys a qui li encanten els cotxes. Li agradaria fer un cotxe amb unes característiques específiques, les quals va subministrar a un programa de IA amb el qual va poder vore diverses imatges de com quedaria. Així, ell mateix i les persones del seu entorn podien visualitzar el cotxe que voldria construir, perquè el xiquet encara no podia dibuixar el que imaginava però sí que sabia les característiques especials que li posaria a l’automòbil. A més d’este exemple, Marta comenta que han vist en les classes com usen la IA i també han pogut vore molts moments “ahà!” increïbles d’este tipus. Un moment “ahà!” és una experiència de claredat sobtada que dona lloc a un enteniment o comprensió. La IA fa possible o ajuda a poder donar forma a allò que tenim al cap i vore-ho possible. Quan visualitzem un somni, estem més prop de poder aconseguir-ho.
S’esmenten altres avantatges de la IA per al professorat: podria estalviar de 5 a 10 hores per setmana a l’hora de fer treball administratiu, i podria ajudar a reduir l’esgotament. Per a això, seria molt important aprendre a usar la IA de manera productiva.
Una altra de les ponents és Ying Xu, professora ajudant en educació de la Universitat d’Harvard. Ella investiga amb el seu equip sobre la IA generativa i l’impacte que té en l’educació. En la vida real són conscients que s’aprén molt de les converses i diàlegs: escoltant, preguntant, intercanviant informació…
Ella ha participat en la creació de programes interactius per a la TV en els quals els xiquets i xiquetes són els protagonistes. Estos programes relacionats amb les STEM entrenen l’observació, predicció i resolució de conflictes. A més, és una experiència divertida. Hi ha alguns xiquets i xiquetes que estan aproximadament 2 hores diàries (de mitjana) exposats a la TV, i han esbrinat que els que interactuen en programes de ciències milloren les seues habilitats més que els que veuen simplement la TV. Volen arribar a les cases de famílies més vulnerables i oferir-los programes que usen la IA, que poden arribar a tindre un impacte enorme en el creixement i desenrotllament dels xiquets i xiquetes. Les respostes que pot triar la infància estan dissenyades en forma d’arbre, i només pot triar entre les respostes proposades per a assegurar que estaran en un entorn més protegit i controlat.
Ying Xu també recorda que la IA pot ajudar a la planificació de classe i la instrucció. La IA pot elaborar preguntes per a aconseguir els objectius proposats pel professorat, perquè després siguen respostes pels seus estudiants. Podem vore la IA des d’un enfocament col·laboratiu (cocreació de contingut amb la IA), encara que les connexions humanes no es poden reemplaçar. La IA també pot ajudar a personalitzar i individualitzar l’aprenentatge.
L’aprenentatge és fonamentalment social. La IA sola no revolucionarà l’educació. Com moltes altres coses: només són bones les ferramentes de IA i tenen impacte depenent de com les usem en classe i per a classe. En general la IA està fent grans contribucions a l’educació. Per exemple, l’accessibilitat a la IA és àmplia. No fa falta formació per a poder interactuar amb ChatGPT.
Com podem adaptar la IA a l’educació?
No va ser dissenyada amb eixa finalitat. Probablement trobarem mancances en algun moment. Hem de ser crítics i ensenyar-los a ser crítics com a consumidors de tecnologia i per a mantindre un nivell adequat d’escepticisme. Identificar els errors, els biaixos o informació equivocada, etc.
També expliquen un estudi que es va realitzar amb estudiants a Turquia per a esbrinar si hi havia més o menys aprenentatge usant la IA. Van vore que un grup d’estudiants usaven la IA per a fer treballs i eren molt bons, però quan van fer l’examen a final de curs no van traure molt bons resultats. No obstant això, quan es va tindre en compte la tercera condició, quan el docent havia guiat l’ús de la IA i l’havia presentat de forma estructurada, en els exàmens finals van obtindre els mateixos o millors resultats.
Un avantatge d’usar la IA és que el feedback és immediat i, per tant, beneficiós per a l’aprenentatge. Això ocorre en un programa per a practicar i millorar la lectura: Read along. És divertit i ajuda a corregir els errors comesos de manera respectuosa i immediata. Compta amb la possibilitat de triar entre dos idiomes: anglés o espanyol.
Finalment, nomenen un projecte (VATT – Valor Afegit de la Tecnologia en l’Ensenyament) que té l’objectiu de mesurar l’impacte i l’eficàcia de les ferramentes tecnològiques en educació.
[Imagen: Freepik]
Mestra de primària i especialista d'anglés