Fa unes hores vaig assistir a un nou seminari web d’Education Now, un recurs oferit en obert i de manera gratuïta per la Harvard Graduate School of Education que et recomane explorar. En esta ocasió, al diàleg han participat un alumne d’últim curs de secundària, una professora de la Universitat de Stanford i un professor de Harvard.
Actualment, es planteja la pregunta de si la intel·ligència artificial (IA) suposa una amenaça per a l’aprenentatge, per a l’esforç i, en definitiva, per a la qualitat de l’educació. Es tracta d’una eina a la qual li pots demanar, literalment, «escriu una redacció sobre … que tinga … paraules, per a … curs de …», afegint tots els detalls que necessites. Este potencial genera moltes pors entre el professorat. No obstant això, els que estan usant ChatGPT de manera habitual tenen clar que no podem mirar cap a una altra banda i que hem de traure’ns esta por a poc a poc.
Què diu un alumne de secundària sobre la manera com ell i els seus companys usen ChatGPT?
Quan li pregunten si veu que l’alumnat fa trampes (si demana a la IA que faça tota la feina), espontàniament respon que sí, que hi ha qui ho fa, però que són les persones que ja feien trampes o copiaven abans de tindre esta tecnologia. A més, afegeix que aquelles persones que són capaces d’obtindre un treball de qualitat usant ChatGPT també són capaces de fer-ho sense l’eina. L’explicació és que cal comprendre com funciona, saber què demanar-li i com demanar-ho perquè et proporcione un material vàlid sobre el qual treballar.
L’alumne explica que, sobretot, fa servir la IA per a millorar els seus escrits, i posa com a exemple una tasca en què havia d’elaborar un article amb un propòsit concret i dirigit a un tipus de lectors concret. Després de demanar valoració a ChatGPT sobre la coherència i la claredat del text, li pregunta: «què pensaria l’americà mitjà en llegir el meu article?» Sens dubte, té raó quan diu que cal comprendre com funciona i pensar bé com ens pot ajudar este tipus d’eina.
Quins usos li està donant el professorat?
A la conversa, ens donen molts exemples, entre els quals m’han cridat molt l’atenció els següents:
- Proporcionen a ChatGPT la seua planificació, programació o altres documents per a demanar-li valoració i suggeriments. Si ho penses, és molt difícil aconseguir que una altra persona dedique el seu temps a fer esta tasca, i la IA ho fa en segons i tantes vegades com vulgues. De fet, si no t’ajuda la seua resposta, li pots explicar i matisar per a aconseguir el feedback que més et puga servir.
- Demanen a ChatGPT que modifique una prova, per exemple un examen d’opció múltiple (tipus test), perquè reordene les preguntes i les respostes de formes aleatòries, de manera que en repartir-los es minimitze la possibilitat que l’alumnat copie.
- Li diuen que adapte un text, una explicació, una prova d’avaluació, etc. per a un alumne o alumna que té certes dificultats, indicant-ne les necessitats i altres detalls.
El professor de Harvard parla de la por que té la majoria del professorat per no sentir-se còmode amb una eina que desconeix, i recomana honestedat amb l’alumnat. En concret, les seues paraules han sigut (si em permets, ho traduisc):
Mireu, esta és la tecnologia, i açò és el que jo sé. Què penseu?
En conclusió, és normal dubtar de les respostes que proporciona ChatGPT però, com comentaven estes tres persones, també cal ser crítics amb qualsevol tipus de feedback, també quan ve d’una persona, no?
Acabe amb una reflexió de la professora de Sanford:
Només és una eina. No et portarà al final del camí.
