Com la podem previndre?

El concepte “procrastinació acadèmica” fa referència al fet de “endarrerir habitualment el treball amb tasques acadèmiques en la mesura que els retards es tornen perjudicials per a la realització de les mateixes, el benestar i la salut

Pot ser habitual trobar-se amb estudiants que perceben l’execució de tasques acadèmiques com una muntanya i que endarrerisquen l’execució de les mateixes o de l’estudi amb les conseqüències negatives que té per a ells i elles. La bona notícia és que des dels centres educatius podem actuar per disminuir-ne la procrastinació acadèmica. Les mesures preventives i resolutives han de posar èmfasi en els factors situacionals, socials, culturals, organitzacionals i contextuals comuns als entorns acadèmics, ja que influïxen directament en la procrastinació.

En este sentit, les investigacions apunten que les condicions d’estudi han d’estar ben definides i estructurades per a afavorir el desenvolupament de l’aprenentatge i l’autoregulació en el procés del mateix. És important que l’alumnat perceba que és capaç de gestionar esta tasca (autoeficàcia), que augmente la seua responsabilitat en executar-la i que es programe un seguiment de les activitats acadèmiques: 

Organització i estructura de la matèria a estudiar: presentar i clarificar continguts, objectius a assolir en relació amb els resultats esperats, materials i recursos disponibles, horaris, distribució i seqüenciació de les tasques…

Relacionar l’execució de les tasques amb el procés d’aprenentatge: ajudar-los a planificar, a prioritzar tasques i estratègies d’aprenentatge metacognitiu. Quan l’alumnat comprén la lògica d’allò que aprendrà, augmenta el seu sentiment de competència en allò que farà.

La motivació juga un paper clau, ja que influïx directament en la procrastinació. No tindre les habilitats d’estudi adequades promou la desmotivació i, en conseqüència, el rebuig cap a les tasques acadèmiques. En este sentit, és beneficiós establir submetes amb el propòsit de bastir l’aprenentatge i ajudar l’alumnat a millorar-ne l’autoeficàcia, el rendiment i la reflexivitat. Les activitats que requerixen anar assolint objectius específics propicien una major percepció d’autoeficàcia en l’alumnat i generen sentiment de relació amb la resta del grup. A poc a poc es continuaran augmentant els reptes cognitius, el nivell i la dificultat cap al resultat esperat.

El treball entre iguals pot reduir la procrastinació acadèmica quan, a més de seguir els aspectes anteriors, es fomenta el suport social, la reflexió grupal, l’autoestima i la salut. Així mateix, perquè el treball en grup siga eficaç, cal que hi haja interdependència entre les respectives persones; tindre consciència que l’esforç de cada persona proporciona bons resultats a nivell col·lectiu, individual i viceversa, augmenta la implicació i la responsabilitat per a començar, comprendre i acabar els treballs. Les experiències d’aprenentatge exitoses i freqüents incrementen l’autoeficàcia.

Algunes modes en educació seguixen fomentant l’ocurrència que, deixant l’alumnat aprendre de manera lliure i en funció de les seues preferències, augmenta l’autonomia i la construcció del coneixement. Les evidències científiques, per contra, ens mostren que l’aprenentatge no depèn d’estils ni de “innovacions”.

 [Imatge: Freepik]

By Isabel Bixquert

Mestra de primària, col·legi Profesor Luis Braille (València). Participante de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"