Compartiendo palabras de Ramón Flecha
Per començar el nou any amb força i coratge, presentem hui una d’estes lectures excepcionals que milloren el món de l’educació, des de molts punts de vista i amb perspectives d’aplicació a la realitat. I és que Compartiendo palabras (1997), d’accessible i àgil lectura, amb un intens nivell de profunditat teòrica, pràctica i humana, unix al mateix text, d’una banda, les idees que necessita l’educació per a promoure millores per a totes les persones i, de l’altra, els sentiments que generen les actuacions que es basen en estes idees, tenint en compte les veus de les mateixes persones participants.
Amb gran importància científica, les idees d’este llibre se sustenten en les autories més reconegudes de les disciplines relacionades amb l’educació i que, de la mateixa manera, fonamenten les investigacions de més impacte científic i social del món de les ciències socials de les últimes dècades. Alhora, a les seues pàgines es mostra l’impacte que té per a les diferents persones el fet de participar en les tertúlies literàries dialògiques en què, com s’explica i viu al text, les relacions estan basades sobre dues claus: les interaccions de qualitat, que es garantixen amb els principis de l’aprenentatge dialògic, i la lectura de les millors obres de la literatura universal, trencant mites.
Amb esta lectura, se’ns obren múltiples portes que ens donen accés a una concepció de l’aprenentatge i a unes actuacions educatives d’èxit pensades per a totes les persones i per a totes les edats. Solidaritat, diàleg igualitari, creació de sentit, intel·ligència cultural, igualtat de les diferències, transformació i dimensió instrumental, deixen de ser idees i conceptes per a convertir-se en realitats palpables que es poden posar en marxa l’endemà de la lectura.
Si Sociedad dialógica de Ramón Flecha és un cant sobre com el diàleg de la societat actual fonamenta el desenvolupament social cap a un futur més democràtic i igualitari, basat en la ciència i els drets humans, Compartiendo palabras és el cant que ens ajuda a comprendre com, des de cadascuna de les persones, en diàleg igualitari, no importa la seua posició social o acadèmica, es contribuix a esta millora amb la participació a les tertúlies dialògiques, és a dir, compartint paraules.
«L’aportació de cadascú és diferent de la de la resta i, per tant, irrecuperable si no es té en compte. Cada persona exclosa és una pèrdua irreemplaçable per a totes les altres. Del diàleg igualitari entre totes és on pot ressorgir el sentit que oriente els nous canvis socials cap a una vida millor.» (Pàg. 35)
