La llei de No Child Left Behind (NCLB) que es va aprovar pel Congrés als EUA el 2002 va representar un avenç per a aquells nens i nenes que necessitaven suport sense tenir en compte la raça, la renda, el codi postal, la discapacitat, la llengua materna ni l’origen. La finalitat era preparar tot l’alumnat perquè tinguera èxit a la universitat ia les seves carreres. Aquesta llei contenia programes que simplement estaven basats en investigacions sense necessitat que foren efectius. Per això s’aprova una nova llei. La NCLB queda reemplaçada per la nova llei Every Student Succeeds Act (ESSA) al desembre del 2015 i signada pel President Obama. El potencial revolucionari d’aquesta nova llei, ESSA, implica que es promoga el finançament de programes i l’ús d’estratègies amb evidències d’impacte, que realment siguen efectius.
Per a poder consultar pràctiques i programes amb evidències d’impacte, el Center for Research and Reform in Education (CRRE) de Johns Hopkins University School of Education
ha creat la pàgina web gratuïta d’evidències per a la llei ESSA que pot consultar qualsevol persona: escoles, polítics i polítiques, professorat, famílies i ciutadania compromesos. L’objectiu principal és proveir programes que complixen amb els estàndards de la llei ESSA i poder triar les eines més efectives per a millorar l’èxit de l’alumnat.
Podeu consultar els apartats següents: lectura, escriptura, matemàtiques, ciència, assistència (per a combatre l’absentisme), i programes relacionats amb l’aprenentatge socioemocional. Es pot concretar, per exemple, seleccionant la categoria de “lectura a primària”, o “matemàtiques a secundària”, etc. Fins i tot es podrien consultar programes que s’han avaluat a col·legis de característiques similars al centre a què es pertany, des d’infantil fins a batxillerat.
Quan es consulta un programa, com ara Success for All, es pot vore en quins nivells es duu a terme, nombre d’estudis que s’han realitzat, nombre total d’estudiants que hi han participat (mostra) i els grups que hi han participat (persones afroamericanes, anglés com a segona llengua, alumnat amb beques, educació especial, etc.), si s’ha realitzat l’estudi en comunitats rurals o urbanes, la descripció del propi programa, els resultats, el personal que requerix per a implementar el programa, la formació i els tallers, si cal l’ús de tecnologia, dades de contacte, el cost del programa per estudiant i per a la formació… A més a “key studies” oferix una bibliografia per a poder consultar i aprofundir sobre el programa escollit.
Hi ha un apartat (What Works Clearinghouse) que porta a un lloc web també del govern nord-americà per a seguir buscant informació necessària per a prendre decisions, basades en evidències, a les classes i a les escoles (com per exemple “Building blocks” en matemàtiques, que ha demostrat un impacte positiu en els resultats de matemàtiques en educació infantil). En esta darrera pàgina web es poden consultar guies pràctiques com la següent, que conté 7 recomanacions per preparar bé els xiquets i xiquetes d’infantil per a entrar a primària. Cadascuna de les recomanacions alhora mostra el grau d’evidència, és a dir, si és fort o moderada. No obstant això, cal tenir en compte que, respecte a la informació que es troba a What Works Clearinghouse, no està comprovat que tot complisca els requisits de la llei ESSA.
Arreu del món estan creixent les iniciatives, plataformes i normatives que promouen i demanen que l’educació, com la resta d’àmbits que són claus per al progrés social, es basen en evidències científiques; però no en qualsevol investigació, sinó en les que demostren que superen els problemes de la ciutadania, que milloren les seues vides, és a dir, les evidències científiques amb impacte social.
