L’elecció de delegat o delegada és una de les primeres tasques de les sessions de tutoria al començament de curs. Fa uns dies, una exalumna, que ara cursa segon de la ESO, em contà la següent experiència. Era l’última hora del matí a l’institut, tocava l’elecció de delegat o delegada. El tutor reparteix uns papers en blanc on cadascú anota al seu candidat o candidata preferit. Hi ha un empat entre una alumna, estudiosa i respectuosa amb companys i professorat, i el “malote” de la classe, alumne amb les característiques de la masculinitat tradicional dominant. Per desempatar el tutor decideix fer una votació a mà alçada. El resultat, tres vots per a la bona alumna i dinou vots per al “malote” del grup. Què ha ocorregut?
El discurs coercitiu dominant, que vincula l’atracció amb la violència, ja estava present en la primera votació (el “malote” ha tingut la meitat dels vots de la classe). S’ha potenciat al màxim amb l’elecció a mà alçada, ja que la classe s’ha convertit en un espai no segur. La ciència ja ha demostrat l’efecte de la pressió del grup d’iguals en l’adolescència. La primera votació també ens duu a pensar que a gran part de l’alumnat no els agrada aquest alumne, però tenen aquest discurs tan interioritzat i estan tan pressionats que acaben acceptant la situació.
Com de diferent hauria sigut si aquest professor o professora hagués actuat en base a les evidències científiques sobre el tema. Segurament aquest docent hauria treballat perquè les seues tutories es convertiren en espais segurs lliures de violència. Hauria dialogat amb el seu alumnat sobre la socialització preventiva a través de la lectura d’articles basats en les últimes evidències sobre temes com el mateix discurs coercitiu dominant, la prevenció de la violència de gènere o les noves masculinitats alternatives. Escollir al delegat o delegada hauria sigut, segurament, per democràcia deliberativa, on el diàleg igualitari pren protagonisme i guanyen força els arguments de validesa i no els de poder.
Treballant d’aquesta manera, l’acte d’elecció de la persona representant de la classe, que va ser realitzat de forma totalment coaccionada, potser s’hauria convertit un acte lliure i democràtic.
