Històricament, des de Sòcrates, la concepció de diàleg es va reduir a les seues dimensions racional i verbal. Tal com ens explica l’article, abans de Sòcrates, per exemple, Heràclit tenia una concepció molt més oberta del logos i del diàleg que incloïa totes les dimensions de la comunicació. Entre altres qüestions, això ha fet que encara hui, fins i tot les investigacions de major impacte internacional i que més millores estan donant en el camp de l’ensenyament dialògic s’han centrat amb caràcter general en els contextos dialògics basats en les paraules parlades, en la formació basada en evidències científiques d’impacte social i en el seu impacte en la millora educativa en contextos d’ensenyament presencial o virtual. Totes elles importants. En canvi, esta investigació incorpora per primera vegada un element més, la rellevància en este ensenyament dialògic dels actes comunicatius més enllà de la parla, tant en contextos presencials com virtuals.
Si l’ensenyament dialògic no significa necessàriament que hi haja diàlegs parlats perquè es produïsca,
són altres dimensions del diàleg més rellevants que les paraules parlades en l’ensenyament dialògic?
Esta investigació demostra com l’anàlisi científica dels actes comunicatius en els contextos d’ensenyament pot ser un element clau en els contextos d’aprenentatge, incidint en la qualitat i resultat d’estos. Esta innovació presenta a més un avanç en l’aprenentatge en la diversitat de modalitats (presencial, virtual i híbrida).
En el cas d’aquest estudi, l’organització de les sessions es conformava per una primera part d’exposició magistral en format híbrid, en la qual l’alumnat presencial i virtual podia intervindre amb actes de parla i en la qual s’atorgava una gran rellevància, a través de comentaris en les sessions i en els temps immediatament previs i posteriors a la sessió, als actes comunicatius més enllà de la parla que es donaven. En totes les sessions s’incloïen 15 minuts finals en els quals l’alumnat escrivia un feedback individual anònim. Abans de la següent sessió setmanal, el professor escrivia el seu feedback general al grup i un feedback concret a cada assistent.
Els dos criteris essencials per al disseny de les sessions basades en l’ensenyament dialògic van ser:
- Incloure en l’ensenyament les evidències científiques d’impacte social: diferenciar clarament les faules de les evidències científiques i les evidències científiques del subconjunt d’evidències científiques d’impacte social.
- La rellevància i la presa de consciència dels actes comunicatius més enllà de les paraules: mirades, expressions corporals, to de veu, etc., incloent no sols l’enteniment comú ilocucionari de les seues expressions i intencions, sinó també el seu acord sobre elles.
Els resultats de l’estudi mostren que en els dos seminaris on es desenvolupa la investigació es genera una alta valoració de totes persones participants sobre l’aprenentatge obtingut, sobre les transformacions que poden generar amb allò aprés en altres contextos i, en alguns casos, transformacions en la seua vida personal. Les persones participants van destacar que els actes comunicatius més enllà de les paraules durant els seminaris van generar una intensa comunicació interior més enllà del temps de classe.
Este estudi mostra els impactes de l’ensenyament dialògic en un entorn en el qual les paraules no eren la principal eina de comunicació. Mostra com els aprenentatges es realitzen a través de totes les dimensions dels actes comunicatius i per a millorar la seua qualitat és necessari l’anàlisi científica sobre com es realitzen i com es poden potenciar. La contribució obri un camp immens en diversitat de contextos, per exemple, d’educació especial, on la parla està en moltes ocasions afectada; així com altres interrogants sobre quin paper juguen els actes comunicatius en la creació de coneixement nou de les persones implicades en l’acte en la diversitat d’etapes educatives.