Emotion emoticons used by a psychologist during a therapy session with a child with an autism spectrum disorder.

Fa uns mesos es va publicar al PE un article basat en una investigació que reflectia les claus de l’impacte de les tertúlies dialògiques literàries en un grup de pacients adolescents amb trastorns de salut mental. Estes evidències ens omplien d’esperança doncs, encara que les dades no siguen directament extrapolables a altres contextos, s’obre una finestra cap a l’estudi i l’aplicació d’actuacions educatives que podrien beneficiar la prevenció i l’alfabetització en salut mental en entorns educatius. Ara bé, què diu l’evidència respecte de com millorar la salut mental i la prevenció de problemes mentals als centres educatius?

En esta revisió de la literatura es descriuen les claus que l’evidència científica refereix respecte a la promoció de la salut mental i la prevenció de problemes a les escoles. Un dels aspectes més impactants va ser la poca o nul·la efectivitat d’alguns dels programes d’intervenció revisats, així com la manca d’avaluació d’impacte, cosa que denota la necessitat d’una aplicació rigorosa dels enfocaments escolars integrals basats en evidències científiques d’impacte social. A continuació, es descriuen les característiques dels programes que van obtindre més eficàcia:

  • Vinculació amb l’aprenentatge acadèmic. Diversos estudis van mostrar impactes positius d’intervencions basades en aspectes de l’aprenentatge, el comportament i les actituds de les xiquetes i els xiquets cap a l’escola, així com el rendiment educatiu, el compromís amb l’escola i l’assistència escolar. L’ensenyament d’habilitats i desenvolupament de competències socials i emocionals dins dels plans i programes del centre van tenir més impacte i més a llarg termini. A més, van ser particularment eficaces aquelles intervencions que impliquen la resolució de problemes socials, la consciència social i l’alfabetització emocional, en què les i els mestres reforcen les interaccions amb els xiquets i les xiquetes en les programacions d’aula.
  • Equilibrar les intervencions universals i específiques. La prevenció de la salut mental a les escoles requereix un equilibri a favor de més treball sobre enfocaments específics d’intervenció, com la prevenció de la violència i l’assetjament escolar, ja que és necessària la seua combinació per a aconseguir més efectivitat.
  • Començar de forma primerenca i continuar amb estudiants grans. La majoria d’estudis incideixen en la importància de treballar estes intervencions en edats més primerenques, des d’enfocaments més amplis, que desenvolupen habilitats socials i emocionals genèriques. Tot i això, és important que les intervencions es realitzen també a llarg termini, fins i tot durant anys. S’indica que les intervencions específiques, com les que van dirigides a superar la violència i l’assetjament escolar, també són efectives amb estudiants grans.
  • Utilitzar adequadament els líders. Per això, cal una formació àmplia i intensiva. El personal especialitzat va demostrar la seua eficàcia a l’inici del programa, però perquè les intervencions siguen sostenibles cal la implicació del professorat, l’alumnat, les famílies i tota la comunitat educativa.
  • Utilització d’un enfocament global escolar. No n’hi ha prou únicament amb el treball centrat en les competències, sinó que per a aconseguir un impacte òptim cal que s’integren en un enfocament multimodal que implique tota l’escola: cultura escolar, formació del professorat, contacte amb les famílies, formació de les famílies, participació de la comunitat i treball coordinat amb organismes externs són claus.

La prevenció dels conflictes en centres escolars i educatius suposa un repte i una prioritat per a posar fre als problemes de salut mental que impacten en les vides de les i els menors. En l’aplicació dels passos i les actuacions que marca l’evidència científica resideix la veritable esperança d’allunyar el patiment de tots i totes.

[Imatge: iStock]

By Mireia Barrachina

Orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Professora associada al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de València