L’entrada de les famílies a les escoles augura èxit escolar, fins i tot per a l’alumnat més vulnerable
L’alumnat pertanyent a minories ètniques continua experimentant grans desigualtats dins del sistema escolar. Continua enfrontant-se a metodologies segregadores i poc inclusives que augmenten les seues probabilitats de fracàs educatiu i abandonament escolar prematur.
En articles anteriors, hem presentat fórmules educatives que brinden oportunitats d’una educació de qualitat i inclusiva per als col·lectius més vulnerables. Un estudi recent ens presenta més claus que actuen amb èxit en l’educació de l’alumnat, també en aquell més desfavorit, com és la comunitat gitana i la immigrant.
On posa el focus este estudi? En les famílies i en la seua participació radical als centres escolars.
En els darrers anys, les polítiques educatives atorguen un paper directe a la família als centres educatius, basant-se en la seua enorme influència sobre la convivència educativa i sobre la construcció d’una ciutadania democràtica; proposen a la família un paper actiu de cooperació a les escoles i la seua inclusió i implicació en activitats d’igualtat, violència de gènere o diversitat cultural.
Tot i que molts centres i docents comparteixen la seua preocupació per l’entrada de tantes famílies a les escoles i la dificultat per poder-ho gestionar, escoles constituïdes com a comunitats d’aprenentatge donen resposta a les fortes demandes sociopolítiques:
- contemplant formació a les famílies a la mateixa escola dels seus fills i filles i des de les necessitats que elles mateixes demanen;
- obrint la participació de les famílies a decisions i activitats curriculars a les mateixes aules, com és en grups interactius (GI). La participació en els GI eleva exponencialment el contacte amb la diversitat cultural a què s’enfronta l’alumnat, així com les oportunitats per a treballar la gestió de la violència, entre d’altres.
Els resultats d’aquesta participació periòdica, i no puntual, mostren que augmenta la implicació de les famílies en l’educació dels seus infants, que es consolida major continuïtat acadèmica dels fills i filles de les famílies gitanes i de les famílies immigrants i que augmenten les seues expectatives acadèmiques cap a ells i elles.
La traducció d’estos resultats en impacte social de transformació és extremadament important: els resultats ja no apunten cap al fracàs i abandonament educatiu prematur dels col·lectius més vulnerables, perpetuant el seu desavantatge social, sinó que les situacions de desigualtat es transformen en equitat educativa i de lluita real contra l’exclusió social.