L’alumnat amb trastorn de l’espectre autista, durant els darrers anys, ha augmentat la seua presència a les aules, tant a escoles ordinàries com específiques, la qual cosa ha suposat i suposa un repte per a oferir una resposta educativa rigorosa, efectiva i inclusiva per a tot l’alumnat.
Aquest increment té diferents explicacions. En primer lloc, el coneixement sobre aquest trastorn suposa un millor reconeixement d’aquesta realitat, de manera que és més visible. D’altra banda, la prevalença ha pujat en les darreres dècades, tot i que la clau sembla estar en la precisió dels mecanismes i protocols de detecció que han permès poder tractar, cada vegada més de forma primerenca, un ampli ventall de casos que en el passat haurien passat inadvertits i sense diagnòstic.
El TEA, trastorn de l’espectre autista, és una alteració del neurodesenvolupament d’origen genètic que provoca alteracions en dues dimensions de la persona: d’una banda, la dimensió social i comunicativa; de l’altra, els patrons repetitius i restringits de conductes, activitats i interessos. Els dèficits en aquestes dues dimensions es plasmen en una gran diversitat de símptomes, depenent de la persona que afecten, amb una gran variabilitat. L’espectre autista fa referència a aquest ampli ventall de manifestacions que varien en funció de la severitat i de la necessitat d’ajuda que necessite la persona.
En aquest article volem destacar, dins de la resposta educativa, la importància que tenen els enllaços socials que s’estableixen i com el peer effect, l’efecte dels iguals, les companyes i els companys de la mateixa edat, ofereix un gran ventall de possibilitats d’interacció, precisament, en relació amb els aspectes clau com són la socialització, la comunicació i la flexibilització del pensament. La investigació científica sobre aquest camp ha evidenciat com aquestes interaccions han de complir una sèrie de requisits que permetran l’èxit per a tots els participants, tant per a l’alumnat amb TEA com per a la resta de xiquets i xiquetes de classe:
- Els xics i xiques de la mateixa edat, els iguals, són la comunitat natural de l’alumnat amb TEA però han d’aprendre a reconéixer, gràcies a les persones adultes, aquest trastorn com una característica més, que ha de ser respectada i valorada.
- Els iguals aprenen, directament i indirectament, dels exemples que els ofereix el professorat en la seua interacció amb l’alumnat amb TEA; per això el modelatge per part del professorat als iguals és una oportunitat d’augmentar les interaccions terapèutiques dirigides a millorar aspectes socials i comunicatius.
- Resulta vital que els entorns on conviu l’alumnat amb TEA estiguen exempts de tota mena de violència i siguen espais de protecció comunitària.
- La inclusió en petits grups d’iguals facilita la participació de l’alumnat amb TEA en tasques acadèmiques i de treball d’habilitats comunicatives.
- El suport de les persones adultes, promovent la comunicació mitjançant sistemes augmentatius de comunicació, o bé en actuacions educatives o en activitats complementàries, és un element clau que regula les interaccions entre l’alumnat, per la qual cosa és vital valorar com s’estableix aquest suport, sense pensar que les interaccions naturals pròpies ja són vàlides per a l’aprenentatge de l’alumnat.
La repercussió d’aquest efecte que tenen els iguals en la millora dels actes comunicatius de l’alumnat amb TEA, segons la investigació, s’evidencia en progressos en habilitats comunicatives i socials. L’augment de les interaccions de qualitat, en aquest cas per l’extensió cap a persones que tenen més possibilitats d’interacció en múltiples situacions, multiplica les oportunitats d’aprenentatge i, per tant, de desenvolupament. A més, genera un sentit profund en les relacions que té conseqüències, no només comunicatives sinó també socials, que van més enllà de l’escola i que obren la porta a les relacions d’amistat. Així, suposa un efecte clau en la inclusió, totes les persones milloren les seues habilitats, aprenen valors que els fan més feliços i se senten part del mateix col·lectiu amb relacions de qualitat.
[Imatge: Unsplash]
Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.