Hui, 14 de març, es complixen tres anys de l’inici a Espanya de l’estat d’alarma i del confinament estipulat per a controlar la pandèmia del COVID-19, moment que la societat afrontà amb gran desconeixement i por.
Totes les i els docents intentàrem, en aquells dies, realitzar el nostre treball el millor possible, buscant de forma incansable la manera d’ajudar, curricular i emocionalment, a la població que ateníem presencialment a les escoles, abans d’haver de tancar-nos a casa nostra. Qualsevol professor o professora podria explicar històries sobre com de complicats van ser aquells terribles i llargs mesos. La preocupació pel nostre alumnat i les seues famílies era extrema, sobretot per aquells i aquelles més indefensos, i la solidaritat i les mostres de bona voluntat es van multiplicar. Cadascú va fer el que pogué.
Una vegada pareix que tot ha passat, és moment de fer balanç analitzant els resultats de les moltes diferents maneres que hi hagué d’afrontar la situació des dels centres educatius. A partir del treball “Open Door Actions”, realitzat en 9 centres educatius molt diversos i analitzat l’article “Schools That ‘Open Doors’ to Prevent Child Abuse in Confinement by COVID-19“, podem afirmar que durant el confinament el treball en entorns dialògics online serví per a establir xarxes de suport educatiu i de protecció tant en xarxes socials com en la pròpia llar.
En estos 9 centres educatius de diferents perfils s’utilitzà internet per a obrir portes online i es treballà per a protegir a l’alumnat més vulnerable utilitzant les seues xarxes comunitàries, aconseguint un important sentiment de grup durant el confinament. Per a prevenir abusos, s’enviaren missatges a través de les xarxes socials promovent el sentit de comunitat i amistat, el que traslladà a la comunitat educativa que hi havia moltes persones alerta per a detectar i frenar possibles situacions de violència.
Les comissions mixtes, de les quals formaven part els membres dels diferents sectors de la comunitat educativa, mantingueren en contacte a les famílies per ajudar amb les beques, per a facilitar dispositius electrònics o material escolar a qui ho necessità. Gràcies a les tertúlies pedagògiques dialògiques, les comunitats educatives llegiren les investigacions científiques més rellevants sobre educació i així van poder decidir quines eren les millors formes d’abordar la realitat a la qual s’enfrontaven. A més, l’organització de les assemblees va permetre establir un escut protector sobre qui estava passant molt temps a les xarxes socials i, per tant, estaven molt exposats a l’abús i a l’assetjament.
Així mateix, organitzaren online grups interactius per treballar continguts curriculars i tertúlies literàries dialògiques on tot l’alumnat compartí les millors obres de la literatura, la pintura o la música. Estes actuacions sigueren especialment beneficioses per a l’alumnat més vulnerable i frenaren les consequències negatives de la crisi a la qual s’enfrentaren les comunitats. Estos centres que, aplicant les evidències científiques, treballaren baix el paraigües de l’aprenentatge dialógic, foren capaços de transformar les dificultats en possibilitats, amb beneficis que trascendeixen encara hui.
Mestra de primària i d’educació musical. Directora del CEIP Eres Altes de Riba-roja de Túria