Em diuen que persones normals com Sméagol es transformen en Gollum i són capaces d’assassinar el seu cosí i amic només per satisfer el seu desig de posseir el seu tresor més valuós, l’anell de poder. Aquesta imatge em recorda molt al que vaig viure als tribunals universitaris espanyols de fa dècades, que avaluaven i decidien qui tenia una plaça de funcionari per a tota la vida i qui no, qui obtenia o no la menció cum laude a la seua tesi doctoral.
Hi havia algunes persones amb un comportament meravellós, però d’altres habitualment bones i amables es tornaven veritables monstres quan els tocava, de vegades per atzar, ser membres d’aquests tribunals. No només jutjaven amb crueltat persones que de vegades tenien més mèrits científics, sinó que els insultaven públicament, de vegades en presència de la família.
En aquella època, no hi havia mètriques ni criteris objectius per a fer aquesta valoració, sinó només el que es deia una avaluació qualitativa de la qualitat de les publicacions de les persones candidates. Aquesta arbitrarietat permetia que moltes vegades s’avaluara molt negativament persones de gran nivell científic, però que no s’havien sotmés als assetjaments dels catedràtics.
És indubtable que des que es van establir criteris més objectius, menys subjectes al subjectivisme i l’arbitrarietat, en les avaluacions dels sexennis, les acreditacions, les places de professorat i d’altres, les nostres universitats han millorat molt en la seua presència internacional, la seua productivitat científica i la creació de mecanismes per a superar i prevenir l’assetjament sexual a l’acadèmia.
Hi ha ara persones que voldrien tornar al sistema anterior amb arguments com que no es valora la qualitat de la publicació sinó només les cites, que els tribunals i les comissions d’avaluació el que han de fer és una valoració qualitativa d’aquesta qualitat. Però, només llegir les publicacions d’una sola persona candidata (per exemple, deu llibres i cent articles) pot dur setmanes o mesos i no ho fan ni ho faran les persones avaluadores de les universitats espanyoles on a cada persona avaluadora li corresponen moltes persones candidates. Hi ha molts casos de tribunals de places funcionarials per a tota la vida en què els membres reben el material i passen immediatament a fer les sessions d’avaluació sent evident, fins i tot per al públic, que no han tingut temps per a llegir res. He dedicat a aquest tema un article que està tenint molt d’impacte i crec que aclareix valentament el tema.
Per contra, el que anomenen despectivament cites són de publicacions que primer han rebut dues revisions de persones que se les han llegit (excepte excepcions tramposes) i d’altres persones de ciència que les citen. Com més cites tinguen i més diverses i d’alt nivell siguen, vol dir que més persones i de més excel·lència han llegit i valorat aquestes publicacions per a citar-les a les seues pròpies obres.
Em diuen també que a la primera entrega de “El senyor dels anells” un personatge anomenat Frodo rep en herència l’anell i l’encàrrec de destruir-lo perquè no caiga a les mans del mal. Esperem que l’arbitrarietat d’aquestes avaluacions també es destruïsca o almenys no caiga a les mans dels qui es converteixen en monstres quan es veuen investits amb el poder de determinar la vida professional i fins i tot personal d’altres persones.
[Imatge: Pixabay]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.