Proliferen ara múltiples ofertes d’instruments que es presenten com a contrastos de garantia de les informacions que es donen sobre educació. Se suposa que cada un d’eixos instruments verificarà si una informació és falsa o verdadera segons les evidències disponibles. No obstant això, la majoria d’eixos instruments no resistixen el més mínim contrast, precisament, des de les evidències. Ho explique.
Els qui sempre hem defés que la ciutadania té dret a conéixer les evidències científiques en educació i que es tinguen en compte a les seues escoles ens hem alegrat moltíssim quan eixe desig s’ha convertit en un requisit actual de la investigació científica en tots els seus àmbits. Ara els organismes internacionals i la societat exigixen que es contrasten les informacions que es donen en educació amb les evidències científiques d’impacte social, és a dir, amb aquell subconjunt de les evidències científiques que són les que ja han demostrat obtindre els millors resultats educatius. Es requerix que això es faça a través de la cocreació, és a dir, del diàleg continu entre la ciutadania i les persones de ciència sobre quines són eixes evidències científiques d’impacte social i quines són les informacions que es basen en faules i generen mals resultats.
Hi ha instruments creats pels programes d’investigació científica més importants del món. Per exemple, en el marc de Horizon 2020 i Horizon Europe, es va crear la plataforma científica ciutadana Adhyayana seguint rigorosament els requisits de la investigació científica actual. Totes les informacions que hi ha en ella són cocreades per persones de ciència i ciutadania, refutables per qualsevol nou argument o evidència que demostre ser millor que les actualment consensuades. No obstant això, la majoria dels instruments que s’oferixen no seguixen eixos requisits, hi ha alguns que fins i tot deixen la decisió de què és evidència o no en mans d’un o diversos suposats experts, la qual cosa assegura que es diga evidències a les faules que convenen a eixos experts o als qui tenen la propietat d’eixes faules.
El dret a l’educació de la infància i els esforços que professionals i familiars posen en ell exigixen que rebutgem eixes faules i ens basem en les evidències científiques d’impacte social.
Imagen: Freepik
Exdegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és Visiting Academic en School of Social and Political Science, University of Edinburgh.