Diversos mitjans s’han fet eco de la recent visibilització de falles estructurals en l’àmbit de l’atenció infantil australiana, de les quals se servixen els depredadors a l’hora de cometre abusos sexuals. Segons la notícia Beyond postcodes: Making childcare safety a national standard publicada per Women’s Agenda, només en l’estat de Nova Gal·les del Sud es van registrar més de 150 treballadors de centres de cura infantil que han sigut acusats o detinguts per abusos (abús sexual infantil, ASI).
L’article cita que investigadors de la University of New South Wales (UNSW) van trobar que els qui havien comés els abusos sovint eren treballadors en contextos d’infància, valorats socialment i, aparentment, estables. Encara que no sempre siga així, en moltes ocasions, l’agressor sexual se sol aprofitar de la proximitat, la confiança o la rutina de la institució o centre on es troben les i els menors. Tal com diu l’article de Women’s Agenda, els bebés, les xiquetes i els xiquets xicotets són vulnerables, els abusadors ho saben i se centren en les fallades, buits o aspectes millorables del sistema com, per exemple, el nombre elevat de rotacions del personal o la falta d’una formació especialitzada o de supervisió, ja que estes carències s’unixen al conjunt de circumstàncies que augmenten el risc i afavorixen l’ASI.
En este sentit i des d’una òptica de gènere, existixen algunes mesures concretes que es poden implementar immediatament i que si bé, per si mateixes, no evitaran que ocórrega, sí que treballen a favor de la creació d’espais més segurs i preventius:
- Una supervisió constant. Cap menor ha de quedar-se tot sol amb un adult en un espai tancat sense que ningú més puga vore el que allí ocorre, o que el temps d’aïllament siga molt limitat (en paraules textuals de l’article publicat per Women’s Agenda, «constant line-of-sight supervision so that no child is ever alone with one adult»).
- Disseny d’espais segurs. Ambients físics on siga difícil que un adult quede fora del camp visual de la resta de persones i en el qual els desplaçaments, sales, portes i finestres permeten visibilitat i control.
- Formació obligatòria sobre grooming i violacions dels límits. Personal educador, monitors i monitores, personal de cura en general, han de rebre capacitació que no siga simbòlica sinó eficaç amb la fi, entre altres, que sàpien reconéixer els senyals primerencs d’abús, manipulació i transgressió de límits.
- Protecció de denunciants i canals independents. Garantir que les víctimes tinguen protecció i les institucions no silencien els avisos revictimitzant-les, sinó que hi haja una supervisió independent. L’article suggerix la creació d’un òrgan nacional amb poder legislatiu sancionador.
- Unificació nacional d’estàndards. Unificar les mesures de prevenció, protecció i sanció en tot el territori (en este cas, Austràlia).
- Educació primerenca a xiquetes i xiquets sobre el consentiment, els límits, el dret a la seguretat, saber posar paraules al que ocorre i demanar ajuda.
Els bebés i xiquetes o xiquets xicotets no sempre poden parlar o recordar, la qual cosa els fa especialment vulnerables. En relació a això, la publicació afirma que moltes mares, quan no senten segura la cura infantil, ixen del mercat laboral o renuncien a ell, amb l’impacte que este fenomen pot tindre en l’augment de la bretxa de gènere.
El cas d’Austràlia no és exclusiu, sinó que hauria de ser una lliçó clara per a tothom: urgix legislar, supervisar, formar en evidències científiques d’impacte social per a educar des dels zero anys i previndre, així com construir espais segurs i de protecció cap a les possibles víctimes. És necessari entendre que els abusadors sexuals no sempre són “altres” aïllats, sinó també persones que conviuen o treballen en entorns en els quals poden accedir o tindre contacte amb menors, en els quals poden aprofitar la rutina i la confiança per a passar desapercebuts. La protecció de la infància és prioritària per una qüestió de justícia social, també pel que fa a la corresponsabilitat de gènere, ja que un sistema de cura infantil segura contribuïx perquè més dones treballen, estudien i lideren sense temor, construint al seu torn societats més igualitàries.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 3 de novembre de 2025
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme