En educació ens trobem constantment amb preguntes: quina metodologia és millor per a ensenyar matemàtiques?, com fer que aprendre siga apassionant?, com millorar la comprensió lectora en totes les matèries?, quina relació tenen l’autonomia i l’aprenentatge col·laboratiu?
La ciència educativa ens oferix respostes clares i esperançadores. Les investigacions coincidixen que el que marca la diferència no són les modes pedagògiques, sinó la qualitat de les interaccions que oferim al nostre alumnat: interaccions exigents, motivadores i carregades de sentit.
En esta sèrie d’articles compartim claus avalades per l’evidència científica per a transformar l’ensenyança: des del paper de les famílies en les matemàtiques fins a com derrocar el mite que aprendre és avorrit, passant per la importància de la comprensió lectora i el verdader camí cap a l’autonomia.
Imatge: Freepik
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.
Professora en educació secundària
Mestre d'educació especial i primària