L’11 de juny es va celebrar el Dia Internacional del Joc, una data que convida a reflexionar sobre un tema urgent: la relació entre el joc i la salut mental infantil. Segons un recent article publicat en The Lancet Child & Adolescent Health (2025), la disminució d’oportunitats per al joc lliure i independent en les últimes dècades ha contribuït de manera significativa a la deterioració del benestar emocional de xiquets, xiquetes i adolescents.
El joc, entés com una activitat voluntària, creativa i dirigida per la pròpia infància, no és només entreteniment. És una necessitat evolutiva. A través del joc, els xiquets i les xiquetes assagen com resoldre problemes, prendre decisions i enfrontar l’adversitat. Investigacions recents mostren que els qui van jugar més en la seua infància presenten majors nivells de benestar i resiliència en la joventut.
Històricament, els canvis socials han limitat cada vegada més el temps destinat al joc lliure. Entre 1950 i 1990, la sobrecàrrega de deures escolars i la por al perill van reduir considerablement la llibertat infantil. Els xiquets i xiquetes ja no jugaven al carrer o als parcs tant com en èpoques anteriors. Este fenomen va coincidir amb un augment sostingut dels nivells d’ansietat, depressió i suïcidi en jóvens de països com els EUA i el Regne Unit.
Curiosament, entre 1990 i 2010, la salut mental adolescent va millorar, coincidint amb l’expansió de l’accés a ordinadors i internet. Contra moltes creences, l’article defén que els videojocs i les interaccions en línia van ser formes de joc real i socialització significativa, retornant als jóvens part de l’autonomia que havien perdut en el món físic.
No obstant això, des de 2010, la situació ha tornat a empitjorar. Encara que s’ha culpat als telèfons intel·ligents i xarxes socials, l’estudi assenyala que en alguns països els verdaders factors podrien estar en l’enduriment de les polítiques escolars: currículums rígids, avaluacions estandarditzades i pressió acadèmica que ens porta a menys temps dedicat al joc i la interacció a través d’ell. Estes condicions han convertit escoles en entorns poc lúdics i emocionalment exigents.
Lev Vigotski, pioner en psicologia del desenrotllament, ja advertia que el joc simbòlic és el “motor del desenrotllament”. Segons la seua teoria, el joc permet als xiquets actuar més enllà de les seues capacitats actuals, practicar rols socials i construir pensament abstracte. Per a Vigotski, «en el joc, el xiquet sempre es comporta per damunt de la mitjana de la seua edat». És a dir, jugar no sols reflectix el desenrotllament: l’impulsa.
L’article proposa que, per a revertir la gran deterioració en la salut mental dels xiquets, han d’abordar-se els diversos factors socials que afecten les seues oportunitats de joc i altres activitats. S’han de buscar maneres de renovar les oportunitats per a jugar i realitzar altres activitats independents en la seua vida diària; reconéixer i promoure el valor d’internet com un mitjà per al joc i la socialització (amb les salvaguardes apropiades), en lloc de demonitzar-ho; i modificar les polítiques escolars de manera que augmenten, i no disminuïsquen, l’esperit de joc per a l’aprenentatge i el benestar de la infància.
[Imatge de Hai Nguyen Tien en Pixabay]
Professora en educació secundària