Sembla, a simple vista, que l’aprenentatge col·laboratiu i l’autonomia són dos conceptes que no tenen res a vore. Ens dona esta sensació perquè sovint es relaciona l’aprenentatge col·laboratiu amb el treball grupal i l’autonomia amb el treball individual. El professorat que erròniament entén així estos conceptes pretén millorar l’autonomia de l’alumnat augmentant el treball individual a les aules.
No obstant això, entenem l’autonomia com la capacitat de l’alumne o l’alumna per a construir activament el seu propi coneixement, prendre decisions sobre el seu procés d’aprenentatge i transferir el que ha aprés a noves situacions, amb la guia progressivament decreixent de la persona adulta. Vigotski ens diria que l’autonomia no seria el punt de partida de l’aprenentatge, sinó el resultat d’una bona interacció social i un acompanyament adequat. És a dir, l’aprenentatge es donaria primer en un pla social i després en el personal. Resumint, l’aprenentatge col·laboratiu és la millor forma per a aconseguir majors nivells d’autonomia.
A més, si analitzem les formes més avançades d’aprenentatge col·laboratiu (com els grups interactius i les tertúlies dialògiques), podrem comprovar que estes formes d’organització poden tindre i tenen components de treball individual. En els grups interactius és possible començar a solucionar un exercici individualment i després compartir-lo amb el grup, on cadascú pot exposar els seus resultats i contrastar-los amb els altres per a començar un debat entorn d’estos. De la mateixa forma, en les tertúlies literàries dialògiques es demana a l’alumnat que llija individualment un text (amb ajuda si cal) i posteriorment participe en diàlegs entorn d’ell. Com podem observar, l’aprenentatge col·laboratiu també pot tindre elements de treball individual.
D’altra banda, els grups interactius tenen l’autonomia integrada dins de si, atés que s’explica al voluntariat que la seua funció és dinamitzar les interaccions de l’equip perquè l’alumnat prenga les seues pròpies decisions. Es tracta d’una autonomia grupal, que els atorga protagonisme i llibertat de decisió, però sota la condició grupal, que supera individualismes i accelera la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, la competència ciutadana i l’emprenedora. Competències que difícilment aconseguiríem basant-nos simplement en un treball individual.
Per això les escoles que opten per prioritzar models col·laboratius no estan, de cap mode, comprometent l’autonomia de l’alumnat, sinó el contrari, potenciant-la.
[Imatge generada per IA amb Gemini]
Mestre d'educació especial i primària