En el treball diari en els centres educatius, per al professorat, però també per a les famílies, múltiples dubtes planegen sobre els més diversos temes. Les preocupacions sobre com afrontar dificultats que apareixen a l’aula, al pati o fent tasques escolars a casa ens impulsen a buscar opcions que puguen donar resposta a eixes inquietuds. I, llavors, l’oferta de metodologies, d’accions i fins de formacions que trobem apareix com un mercat obert.
Últimament, sent parlar molt de determinades metodologies per a treballar les matemàtiques a les aules, sobretot en educació primària, que estan tenint un fort impacte, tant en alumnat com en familiars, però també entre el professorat. Es tracta de metodologies que s’allunyen d’estratègies obertes a la col·laboració de les famílies des de casa. Es fa complicat per a familiars poder ajudar perquè desconeixen els processos, no es compta amb materials que puguen consultar perquè només es treballen a l’escola. La sensació general dels qui comenten estos temes és que suposa una barrera i, en moltes ocasions, provoca inseguretat en els resultats que s’obtenen i, com a mínim, genera dificultat per a compartir aprenentatges.
Si tenim en compte què diuen les evidències científiques sobre este tema, veiem que, per a poder generar aprenentatges màxims, s’explicita que és important el tipus i la qualitat de les interaccions i no la metodologia específica que s’usa. Per tant, encara que es puguen usar diferents tipus de metodologia, l’enfocament prioritari ha d’estar dirigit a garantir que les interaccions siguen de qualitat. A més, quan es tracta d’interaccions, és important valorar la dificultat del contingut (perquè supose un repte) i la diversitat d’interaccions (ja que no sols s’aprén a l’aula, amb el professorat, amb els companys i companyes, sinó també amb famílies i altres persones de l’entorn). Així doncs, dialogar amb les famílies sobre l’enfocament que es pot usar permet consensuar la manera d’afrontar el repte i trobar la solució més eficaç.
Quan tenim dubtes sobre temes relacionats amb l’educació, el més lògic, i el més eficaç, és buscar què diu la investigació d’impacte social sobre la qüestió. Ens oferix garanties sobre com és millor afrontar eixa situació. Per tot això, la formació del professorat sobre la base de publicacions científiques d’impacte social, dialogar sobre les seues claus i obrir-les a la comunitat és l’opció més igualitària i més potent. Obviar este coneixement pot tindre conseqüències nefastes per a l’alumnat perquè pot debilitar-se el seu avanç en àrees bàsiques per al seu aprenentatge i el seu desenrotllament acadèmic i personal.
[Llig ací més articles sobre matemàtiques]
[Imatge: Freepik]
Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.