Dos noves pel·lícules sobre L’Odissea sembla que tindran molt d’èxit a les sales de cinema i en debats molt diversos sobre la cultura clàssica i el seu paper en l’actual societat dialògica. La primera d’elles ja es va estrenar oficialment ahir mateix en un nombre de sales molt superior al que s’havia previst. No hi ha dubte que gran part d’eixa atracció es pot vore en la frase que m’ha dit una amiga: «només per veure al Fiennes i a la Binoche junts ja val la pena 🤭». També per la direcció d’Uberto Pasolini, nebot net de Luchino Visconti, però sens dubte és clau l’avanç en la superació de la promoció del mal gust cultural.
Esta nova ona no s’hauria produït en este moment si no fora per l’extraordinari treball d’un nombre creixent de docents en l’educació del bon gust des de les edats més primerenques. L’educació en el gust cultural és una tasca que múltiples generacions de professionals, familiars i moviments socials han realitzat al llarg dels segles, aconseguint la seua esplendor gràcies a la creació dels sistemes educatius universals amb les revolucions democràtiques. Contràriament al que han escrit alguns autors, eixe gust no era causat per la classe social, el nivell socioeconòmic o la ideologia de les famílies, sinó per la intervenció humana en forma d’acció educativa i cultural. La música clàssica podia escoltar-se fins i tot per part de ciutadania analfabeta en nombrosos edificis religiosos, fins i tot persones analfabetes comentaven obres clàssiques en els ateneus llibertaris, a les escoles urbanes i rurals estava molt present L’Odissea gràcies a un professorat amb un gran gust cultural.
En la segona part del segle XX, el capital consumista va llançar una ofensiva contra la cultura clàssica que donava molts menys beneficis que el mal gust cultural. És molt clar que donaven molts més beneficis els 40 principals, on les cançons de la llista canviaven constantment, que els discos de Beethoven que duraven tota la vida. Per a fer més negoci, necessitaven desprestigiar el bon gust, donant imatge que era avorrit, classista, racista i sexista. A canvi, es fomentava el mal gust cultural malgrat que era no sols més lleig, sinó també molt més sexista que la cultura clàssica. Es criticava com a sexista L’Odissea i es posava d’obligatòria lectura en centres de secundària El Perfum, que és l’exaltació d’un assassí en sèrie de dones.
De nou, han sigut docents i familiars de totes les classes socials, cultures, gèneres, nivells socioeconòmics i nivells acadèmics els qui han fomentat en els seus menors el gust per la cultura clàssica, el gust per la bellesa, el gust pels valors. Així han aconseguit anar contracorrent de la tendència dominant del capital consumista i fins i tot l’han obligat a fer un lloc ell també a les millors creacions culturals de la humanitat.
Imatge: Ulisses cegant al ciclop, World History Enciclopedia
Professora de la Universitat de Barcelona