El dissabte passat vam tindre la sessió d’inauguració del seminari de formació del professorat “A muscles de gegants” de València. Va ser una trobada molt emocionant que desbordava il·lusió, bondat, bellesa, evidències d’impacte social i molt atractiu.
L’última part de la trobada va estar dedicada a dialogar i compartir els nostres somnis per a este curs, eixos desitjos i propòsits amb els quals volem contribuir a transformar i millorar les nostres escoles i els nostres barris.
Un dels meus somnis en particular, compartit amb altres persones participants, és que els debats sobre educació es basen en evidències d’impacte social (ECIS) i que eixes evidències cobren la importància que realment tenen, d’igual forma que ocorre en medicina: ningú vol que li apliquen un tractament mèdic que no s’haja contrastat mitjançant investigació rigorosa i suficient per a garantir la seua eficàcia i seguretat.
A vegades, en debats educatius, es compartixen problemàtiques, dubtes i propostes sense arribar a cap consens, com si l’educació fora una qüestió d’opinions individuals o preferències personals, totes igualment vàlides. Per exemple, es debat si ensenyar a llegir en infantil o esperar que maduren, quan l’evidència mostra els beneficis d’afavorir l’aprenentatge i les interaccions relacionades amb la lectura des d’edats primerenques. Disposem no sols d’investigació rigorosa sinó també de plataformes científiques obertes al debat que ens ajuden a diferenciar les faules de les evidències.
Si en medicina és tan clar, per què no ho està en educació? Si la medicina se centra en aquells medicaments i tractaments amb impacte social, per què no ens centrem també en les actuacions educatives que estan portant cada vegada a més centres cap a l’èxit? En medicina, les pràctiques mèdiques que mostren bons resultats s’avaluen, es publiquen i, quan l’evidència ho recolza, es poden replicar en altres hospitals. En educació es deu també posar el focus en les actuacions que porten als centres a superar les dificultats amb major èxit. Així evitarem perdre temps i energies amb conjectures i ocurrències que no produïxen millores o fins i tot empitjoren els resultats educatius.
Com a mestre, és molt gratificant i em torna a enamorar del meu treball trobar persones i espais on puga compartir els problemes que sorgixen en els nostres centres i aules i que, lluny de quedar-se en la queixa, basar-se en ocurrències o buscar culpables, m’ajuden a buscar solucions i possibilitats a partir dels coneixements que les ECIS han anat mostrant sobre com abordar-los i superar-los.
Imatge: Magnific
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés