En el món actual, la salut mental és cada vegada més prioritzada en tots els àmbits i, en concret, en l’educació d’una forma molt notable. Davant la pluralitat de raons que expliquen eixa creixent visibilitat, hi ha dos molt importants. La primera és que el diàleg sempre ha sigut un recurs molt important en el tractament professional de la salut mental. La segona és que cada vegada més professionals de la psiquiatria i la psicologia han reclamat la col·laboració de tota la societat en el tractament i la prevenció de la salut mental.
L’educació és un dels àmbits al qual professionals i societat reclamen una col·laboració molt activa en este procés. És molt important que ho fem des d’ara mateix, però encara és més important que ho fem bé. Això significa, entre altres coses, que tinguem molt clar quins tipus de diàleg aconseguixen la millora de la salut mental de l’alumnat, professorat i tota la comunitat educativa. Però també és imprescindible tindre en compte que som professionals de l’educació i no de la psiquiatria i que, per tant, un greu perill a evitar és fer intromissió professional; per contra, el que hem de fer és col·laborar exclusivament des del nostre àmbit, sempre d’acord amb el que indiquen professionals de la psiquiatria.
Hi ha una extensa i creixent literatura científica sobre eixos diàlegs i sobre la importància de la no intromissió. També hi ha una riquíssima experiència empírica, de professionals de l’educació, en els diàlegs que milloren i els que empitjoren la salut mental de l’alumnat i de les comunitats educatives. Es requerixen més professionals de la salut mental, però també més formació al conjunt de professionals de l’educació sobre esta creixent prioritat actual. Hi ha moltes escoles que ja estan millorant moltíssim esta important tasca.
Imatge: Freepik
Professora de la Universitat de Barcelona