En l’últim article sobre audició i llenguatge (AiL) dins de l’aula, féiem referència a les tertúlies dialògiques (TD) i els seus beneficis per a tot l’alumnat. Hui farem al·lusió a una altra de les accions esmentades en el primer article d’AiL: els espais de diàleg de qualitat on puguen participar totes i tots.
Quan a l’aula les intervencions del mestre o mestra són les que predominen en les interaccions, es limiten les oportunitats per a involucrar a l’alumnat, impedint que la seua capacitat per a comunicar-se, per a pensar i raonar es desenrotlle al màxim.
Treballant en grups heterogenis i donant veu a tot l’alumnat, s’aconseguixen millors resultats. A més, amb més persones adultes a l’aula hi ha més possibilitats de guiar a l’alumnat en esta forma de treball, basada a compartir els arguments, idees i raons amb l’objectiu que tots i totes avancen. Quan s’ajuden d’igual a igual, l’alumnat més avançat també millora en la seua comprensió.
En anteriors articles sobre l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) es parlava sobre 6 claus per a una inclusió real, entre les quals està la importància de crear entorns interactius d’aprenentatge, element clau quan programem activitats que beneficien a tota mena d’alumnat.
Algunes idees que podem ressaltar sobre la creació d’espais de diàleg on augmenten les interaccions són les que trobem en l’article científic How Inclusive Interactive Learning Environments Benefit Students Without Special Needs. Una idea falsa que seguix present en alguns docents i en altres agents de la comunitat és que la diversitat empitjora els resultats dels qui no tenen dificultats. No obstant això, s’ha demostrat el gran benefici que obté l’alumnat sense NEE educat en aules inclusives. Un dels beneficis d’estos espais és un desenrotllament major del que es coneix com a teoria de la ment, que és la capacitat d’entendre que altres persones tenen pensaments, emocions, intencions i desitjos diferents als propis. La teoria de la ment és necessària per a tindre empatia amb la resta, un element clau per a la comunicació.
En este sentit, el paper de la persona especialista d’AiL cobra importància dins de l’aula, podent treballar les diferents àrees del llenguatge que tan importants són, tant per a l’alumnat amb NEE com sense NEE. Gràcies a la presència de l’especialista, es poden fer treballs més específics.
Tal com arreplega la Guia de Comunitats d’Aprenentatge, és precisament transformant el context, en este cas l’organització de l’aula i la reorganització de recursos personals, com millor es pot recórrer la zona de desenrotllament proper i aconseguir estadis superiors de desenrotllament. Per tant, de res servix centrar-nos només en les activitats per a la millora de la comunicació si continuem agrupant de manera homogènia i no potenciem més interaccions de qualitat.
«Sense diversitat no hi ha excel·lència en l’aprenentatge» (Ramón Flecha)
[Imatge: Freepik]
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"