En este article arribem al sext principi de la guia de la American Psychological Association (APA) sobre 10 principis perquè les famílies puguen ajudar les seues xiquetes o xiquets a aprendre i tindre èxit a l’escola.
Principi 6. Les xiquetes i xiquets responen millor quan tenen unes expectatives clares sobre el que han de fer.
A vegades, quan tenim alguna tasca que realitzar o una idea que dur a terme, pot ser que no sapiem per on començar o com fer-ho. Valorem moltíssim el que altres persones puguen pensar de nosaltres davant això però pot ser que no sapiem bé què esperen que fem. Les famílies tenen expectatives sobre les seues xicotetes i xicotets, ja siga sobre tasques escolars, de la llar o l’ús de la tecnologia. L’aprenentatge i el comportament de la infància pot millorar quan les persones adultes els comuniquem les expectatives i els desitjos que tenim de manera clara, específica i habitualment. La forma en què la família li comunique les seues expectatives als menors influirà en com responguen a eixes esperances per a complir-les amb èxit o no. Si la xiqueta o el xiquet se sent pressionat quan li comuniquem el que esperem, i el fem a mode d’imposició, es mostraran menys disposats a escoltar-nos i fàcilment sentiran rebuig. Les nostres expectatives han de ser consensuades i debatudes amb ells i elles perquè se senten inclosos. D’esta manera serà més fàcil que comprenguen el que esperem i estiguen oberts a seguir eixes expectatives.
Què pot fer la família?
Triant expectatives apropiades, clares i involucrant al xiquet o la xiqueta per a establir-les, pots ajudar-lo a complir eixos progressos esperats amb èxit. Per exemple:
- Sé específic. Per exemple, en lloc de dir-li “vull que faces bé les activitats (escolars)”, pots dir-li “per favor, assegura’t de fer totes les preguntes que tens de la fitxa i revisa les respostes”.
- Mostra-li expectatives i reptes d’una dificultat un poc superior a les seues capacitats. Així li faràs veure que confies en els seus progressos. D’una banda, recordem que aquelles expectatives (positives o negatives) que tinguem s’acaben complint, la qual cosa es diu “efecte *Pigmalión” o “profecia autocomplida”. D’altra banda, matisem ací la importància d’oferir-li l’ajuda i el suport precisos quan siga necessari perquè complete el proposat.
- Involucra al menor a l’hora d’establir les expectatives. Incorpora les seues aportacions. Per exemple, podeu parlar sobre quan fer els deures, i incloure també les seues idees (prendre el berenar abans de la tasca, passejar una estona després d’acabar-les, etc.).
- Si alguna proposta establida no està complint-se, tria un moment en què el xiquet i tu estigueu calmats i parleu-ho. Pregunta-li què està impedint que es complisca o per què li resulta difícil dur-ho a terme. Tracta de dialogar amb ella o ell possibilitats o alternatives que podrien ajudar a millorar-ho. Establix i reflexiona amb l’o el menor quines conseqüències pot haver-hi si no se seguix eixa proposta.
- Intenta usar un to positiu i posa el focus en el que està aconseguint i fent bé. Suggereix-li el que podria millorar en lloc de criticar el que fa malament.
- Dona-li feedback positiu sovint en cada xicoteta millora que veges. Això l’ajudarà a veure el seu progrés i voler continuar. Sé concret quan el felicites per alguna cosa. Per exemple, en lloc de dir-li “estic orgullosa perquè has fet els deures”, pots dir-li “m’ha agradat moltíssim que hui hages començat a fer els deures sense que t’ho diga ningú; has sigut responsable i t’has esforçat fins a acabar-ho tot”. Ressaltem, en este aspecte, la importància de valorar i premiar l’esforç i els progressos, ja que els bons resultats esperats aniran sorgint a mesura que continue esforçant-se i millorant a poc a poc.
[Pots llegir ací els anteriors articles de la sèrie]
[Imatge: Freepik]
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés