Continuem explorant la guia de la American Psychological Association (APA) sobre els 10 principis perquè les famílies puguen ajudar les seues xiquetes o xiquets a aprendre i tindre èxit a l’escola. En este article ens enfocarem en el quart principi:

Principi 4. La creativitat es pot millorar.

La creativitat és l’habilitat que sorgisquen noves idees interessants o oferir solucions a problemes. La vella dita de “o el tens o no el tens” és fals en este cas. La creativitat es pot alimentar, i totes les persones tenen l’habilitat de millorar-la amb la deguda guia i l’entorn adequat. Estes primeres pinzellades de la guia, juntament amb referències d’autors i autores, com Barbara Rogoff en el seu llibre “Aprenents del pensament”, aclarixen que la creativitat no ix del no-res, sinó de l’esforç i d’aprenentatges prèviament adquirits i treballats. Per tant, sabem que els temps d’avorriment o de baix estímul entorpiran la creativitat i desenrotllament. Com va citar el pare de la neurociència moderna Santiago Ramón y Cajal, “cal sacsejar enèrgicament el bosc de les neurones cerebrals adormides; cal fer-les vibrar amb l’emoció del nou i infondre’ls nobles i elevades inquietuds.” Ací fa una clara referència a la necessitat d’exposar-nos a grans reptes i estímuls, i tota evidència apunta en esta direcció.

Les xiquetes i xiquets tendixen a ser més creatius quan valoren el que fan. Són més propensos a ser creatius i creatives quan no se senten jutjats ni pressionats; i quan tenen temps i llibertat per a experimentar amb diferents respostes i solucions, sense ser criticats o ridiculitzats per possibles errors. A més, la creativitat es fomenta en ells i elles amb activitats que precisen de diferents habilitats, perspectives i oferixen diverses maneres de solucionar-les. 

Què pot fer la família? 

Entenent estes claus principals, pots ajudar el teu xicotet o xicoteta a incrementar la seua creativitat: 

  • Mostra’t obert o oberta a les idees úniques del xiquet o xiqueta, encara que en principi no tinga molt sentit des del teu punt de vista. A vegades necessitem temps per a entendre per complet les idees dels i les menors, sobretot si són idees noves.
  • Dona-li valor a les activitats importants i estimulants que realitze. La importància que la xiqueta o xiquet dona a les coses està influenciada pel valor que el seu entorn li done.
  • Quan estiguen resolent un problema o fent una activitat, anima al xiquet o xiqueta a usar el que ja saben i les seues habilitats especials. Fes-los sentir com si foren experts en això. Intenta evitar la temptació de suggerir idees com si la persona adulta sabera sempre més que el xiquet. Pregunta-li què li semblaria millor. Ajuda’ls a canalitzar les seues opinions i decidir la més encertada per al tema que esteu tractant o parlant.
  • Crea un entorn en el qual el xiquet o xiqueta puga experimentar diferents solucions i maneres de resoldre els problemes; també diferents maneres de fer o dir les coses. 
  • Ofereix-li interaccions i preguntes que promoguen el seu pensament, com “imagina’t si…”, “intenta crear…”, “què passaria si…?”, “pensa en altres formes de…”. Este tipus de preguntes són potencialment útils i poden afavorir la creativitat, així com pràctica per a desembolicar-se en futures tasques i situacions tant diàries com acadèmiques; per exemple per a desenrotllar una activitat de redacció. 
  • Evita la tendència a veure als i les menors creatius com a disruptius. Pensar i eixir-se de les idees populars per si sol no implica una cosa negativa sinó que pot ser beneficiós si es desitja un pensament creatiu.
  • Ajuda a la xiqueta o xiquet a identificar quan es necessita buscar una solució correcta, objectiva i concreta (per exemple, en sumes o restes) i quan és útil i important pensar en diferents i noves idees. L’habilitat de fer estos canvis entre diferents enfocaments de pensament els ajudarà a adaptar-se de manera exitosa a diverses situacions.
[Pots llegir ací els anteriors articles de la sèrie]
[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF
+ posts

Mestre d'educació primària i especialista d'anglés