Els valors necessaris per a la millora de la societat, que han liderat les contribucions que han permés avançar en diferents àmbits al llarg de la història, com són la solidaritat, la valentia, l’esforç, la veritat i la bondat, són ara qüestionats de formes moltes vegades disfressades. La crisi de valors que totes i tots podem percebre, i que s’evidencia en expressions màximes de malaltia o de violència, no és resultat d’esforços excessius, la solució dels quals seria recolzar-se a consumir desenfrenadament sèries de televisió buides o tot allò que empitjora les nostres vides.
Dient fugir de ser víctimes d’un capital, es tria en realitat ser víctimes també d’un altre molt més depredador, que s’enriquix a costa que tinguem relacions menyspreadores que poden destrossar la nostra salut per a tota la vida. A este capital depredador no li ix a compte que ens esforcem per a aconseguir el que ens beneficia a tots i totes, per a construir una comunitat més igualitària basada en l’accés de totes les persones a les millors oportunitats, de relacions boniques i sense violència. Precisament, quan més s’enriquix és quan la ciutadania produïx menys per a la comunitat i més per als sectors dels quals es beneficia, com el consum i les relacions de menyspreu en la marxa nocturna.
Enganyant-nos que així, no produint gens bo per als altres, estem revolucionant-nos, estem, en realitat, reaccionant contra la nostra comunitat i produint molt benefici per a un capital que s’enriquix amb el nostre individualisme.
El creixent augment del feixisme i el nazisme es justifica amb estes idees, disfressades de progressistes, que en realitat són molt reaccionàries. Com explica Ramón Flecha en parlar de “treball remunerat, gratuït i creatiu”, el discurs dominant classifica com avorrits la majoria dels treballs gratuïts a favor de persones discriminades per classe, raça o gènere amb la fi millorar les seues vides o contribuir a un món millor. Fomentar estes idees amb els nostres iguals o alumnat fomenta que es posen en perill la democràcia i els drets humans.
La bona notícia és que l’educació és també, i sobretot, una via crucial per a contrarestar el nazisme i fomentar la solidaritat i una societat igualitària. Una opció és participar en la comunitat. Gaudir d’això és a més un dret de totes les persones que ja va quedar arreplegat en la Declaració dels Drets Humans de 1948. Contribuir al fet que les persones del nostre entorn i també les de tota societat visquen millor, des de la lliure elecció, és una opció que moltes persones trien. A més, els qui ho fan també viuen millor. Des de la fraternitat és com molts moviments han contribuït a transformar el món. Insistir que els qui trien lliurement participar en la comunitat, millorar la vida dels seus veïns, perquè els fa il·lusió des dels millors sentiments, haurien de cobrar per això, i intentar desvalorar-los dient que s’estan aprofitant d’elles i ells, és una forma molt nazi de coartar les llibertats dels altres, a més de sotmetre’s de la pitjor forma a eixe capital depredador. Els qui de veritat viuen bé no necessiten coaccionar als altres perquè trien amb llibertat.
La idea que el voluntariat hauria d’estar pagat perquè és un temps i esforç no remunerat és un argument purament capitalista. La recompensa només servix si és monetària? Justificar que sí que és deixar-se portar pel mateix capital depredador que va fomentar que les dones fumaren per a enriquir-se a costa de la seua salut. També això perjudica la nostra salut. Moltes vegades, els qui donen suport a eixos arguments són les mateixes persones que sí que veuen bé anar a països d’Àsia a “ajudar als pobres” per a tindre vacacions pagades, quan en el seu dia a dia no es recorden d’ells.
Les persones realment progressistes viuen en coherència amb els valors de comunitat, de fraternitat, i actuen per a millorar la vida de tota la societat. L’educació és una font clau per a fomentar estos valors, enaltir els millors sentiments, la il·lusió per millorar la vida de totes les persones i respectar la llibertat dels qui decidixen fer-ho.
