En este diari hem dedicat articles a una preocupació social creixent: l’ús de les tecnologies digitals en joves. Hui resumim un recent article de la prestigiosa revista científica “The Lancet” que aporta mesures d’intervenció.
La digitalització de la tecnologia aporta beneficis, tal com es va comprovar durant la pandèmia de la COVID-19. Però no podem perdre de vista els riscos: accés sense suficient guia o control adult, que el temps usat en els dispositius reste temps d’interaccions socials amb amistats o família, la pressió social i de grup d’iguals a usar els dispositius a edats primerenques o l’efecte que pot tindre no sols en l’usuari sinó també en els qui li envolten.
L’estudi planteja tres camps d’intervenció: retardar l’edat d’ús, reduir el temps d’ús i mitigar les conseqüències negatives.
1. Retardar l’edat d’ús de dispositius multimèdia. Es tracta d’evitar que l’ús dels mitjans digitals reemplace l’activitat física i les interaccions cara a cara. Des dels governs seria útil instar les companyies a incloure advertiments sanitaris en els envasos dels aparells tecnològics, en les pròpies aplicacions o plataformes de xarxes socials. Les campanyes i advertiments sanitaris poden anar dirigides a famílies i comunitats, advertint dels beneficis de retardar l’ús de la tecnologia i ajudar a popularitzar normes positives d’ús, així com alternatives pràctiques per a dur a terme amb els i les menors. Una via que s’està explorant és establir el mínim d’edat per a la compra o adquisició de telèfons intel·ligents i per a l’ús aplicacions o llocs web. Sembla que el requisit d’edat de 13 anys per a registrar-se en xarxes socials no està sent efectiu.
2. Reduir el temps d’ús. Ressalten ací sis estratègies:
- Fer ús de les pròpies opcions i ajustos dels aparells i aplicacions. Hi ha opcions d’autocontrol del temps d’ús, es pot configurar la forma en què es reben notificacions, etc. Per exemple, existixen gestors de control parental a este efecte.
- Incrementar l’impost dels dispositius. Esta mesura ha resultat ja efectiva per a reduir pràctiques nocives com el tabac i begudes ensucrades, especialment en joves sense ingressos econòmics.
- Establir i canviar normes d’ús dels aparells, involucrant als i les joves per a establir-les. Si hi ha una reducció del temps en què les persones adultes usen internet per a dedicar-lo als xiquets i xiquetes, es reflectirà de manera positiva en ells i elles.
- Introduir espais públics lliures de tecnologia. Esta mesura ha resultat efectiva amb hàbits de risc públics com el tabac, i també ha resultat beneficiosa la prohibició dels propis aparells en escoles.
- Incloure educació comprensiva digital. Als joves se’ls ha d’instruir i advertir dels beneficis i riscos de l’ús de plataformes digitals.
- Crear i oferir alternatives. Si volem que els joves passen menys temps en línia, hem d’oferir alternatives atractives d’oci i socialització, com a esports o activitats organitzades.
3. Mitigar les conseqüències negatives: les xiquetes i els xiquets consideren important l’ús d’internet i el món digital, però també tenen consciència que comporta riscos i desitgen estar informats. Per a això, docents, personal sanitari, cuidadors, etc. haurien de rebre formació apropiada i suport. També s’anima en esta investigació al fet que es prenguen mesures polítiques com ara incloure la participació dels xiquets i xiquetes en el creixement tecnològic, que inciten a les companyies i agències tecnològiques a responsabilitzar-se i a assegurar la protecció dels i les menors.
En conclusió, podem destacar la importància de formar-se i formar adequadament, parlar amb la joventut per a establir normes i traure el màxim profit als avanços tecnològics tractant d’evitar les conseqüències perjudicials. Per a aprofundir més en el tema de l’ús de les pantalles en les llars, escoles, ciberbullying o altres aspectes com ara parlar amb els i les nostres menors sobre este tema, pots donar una ullada a l’etiqueta “TIC” d’este diari, on trobaràs més articles sobre este tema i des de diverses perspectives.
