Hi ha moltes; i també molts. Per a ser breu, hui posaré com a exemple només a dos. Núria i Teresa han dedicat tota la seua vida a aconseguir excel·lents resultats del seu alumnat. Han sigut i són professores, directores i voluntàries d’escoles dels més alts nivells de complexitat i més baixos nivells socioeconòmics. Han aconseguit que, de tindre molt mals resultats, hagen passat a tindre’ls excel·lents, no menors que els de les escoles més privilegiades.
A més d’aconseguir així el dret a l’educació de tot el seu alumnat, sense cap mena de discriminació, han aconseguit un excel·lent impacte social en la superació del racisme en els seus entorns, fent la contribució més valuosa possible a eixa superació en el conjunt de la societat. Enfront dels qui diuen que la immigració empitjora els resultats, han demostrat en la pràctica que millora els de tot l’alumnat quan s’apliquen les actuacions basades en evidències i no en faules. Quan hi ha catedràtics que menyspreen el nivell de formació del professorat de les escoles, han demostrat que tenen molt més nivell científic i teòric que eixos catedràtics que ni lligen les obres principals de la seua disciplina ni han millorat mai els resultats de cap escola, malgrat els molt quantiosos recursos públics que s’han emportat en forma de salaris i projectes.
Com totes les persones que transformen millorant el món, reben atacs dels qui Paulo Freire denominava reaccionaris de dretes i reaccionaris d’esquerres. Els qui reben fama, protagonisme i diners sense millorar cap resultat són els qui llancen atacs furiosos. Els qui ens ataquen a les víctimes d’abusos encara estan més radicalment en contra de les persones que, com Nuria i Teresa, ens donen suport. Hi ha una correlació molt reveladora entre els qui no milloren resultats de l’alumnat i sí els de la seua butxaca i els qui ens ataquen a les víctimes i als qui ens donen suport.
Imatge: Magnific
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona