Quan jo estudiava a l’escola no ens ensenyaven que fumar perjudicava la nostra salut, que era una coacció al servici d’un negoci que a través de publicitat i altres mitjans de persuasió aconseguia que la majoria se sotmetera a una conducta que al principi no agradava, però després era molt difícil de llevar. Ara no s’ensenya a l’alumnat que els rotllos menyspreadors són una coacció al servici d’un negoci que a través de publicitat i altres mitjans de persuasió aconseguix que la majoria se sotmeta a una conducta que al principi no agrada però que deixa conseqüències per a tota la vida. Una de les veritats que se’ls oculta és la diferència entre el plaer del sexe que millora les vides i el plaer del poder que les empitjora.
«Pels sentiments que vam compartir aquella nit no et cride perquè respecte la teua llibertat també ara que estàs trista, però ja saps que sempre tindràs el meu suport quan me’l demanes»
Segons la persona que les va rebre, estes paraules van transformar la seua vida. Només havien compartit una hora feia setze anys, amb un sentiment que va tornar a brollar quan es va assabentar per terceres persones que estava passant per un moment molt dur.
El plaer del sexe és així, una excitació i felicitat on la bellesa, bondat i veritat s’unixen en uns records que no es volen ni es poden oblidar. Quan la imatge reapareix, la cara s’il·lumina amb els millors sentiments. Les persones queden així lliurement unides per sempre, encara que no es tornen a veure mai. La llavor que s’ha sembrat no caduca mai i es pot fer que florisca de nou en formes diverses, per exemple, amb amistat i suport quan una de les persones ho necessita. El “plaer” del poder és tot el contrari, només ho diuen sexe els ignorants que mai han gaudit del sexe i no saben que no saben el que és. Diuen plaer al fet que, almenys, una de les persones participants reba un menyspreu que també estarà durant tota la vida disposat a eixir, en qualsevol instant, per a fer tot el mal que puga.
Després d’haver pres un café amb una persona, si el moment compartit és de qualitat, queda una proximitat per a tota la vida; fins i tot si no es veuen fins dins d’un any, en creuar-se es regalen una càlida salutació. Eixa mirada és encara millor si s’ha compartit sexe en lloc d’una relació tòxica que equivocadament diuen “sexe”. Els sentiments de veritat poden nàixer lentament, al llarg d’anys, o sobtadament en una mirada, però duren sempre. No caduquen fins i tot quan les persones que els compartixen no es veuen en dècades, poden tornar a donar fruits quan ho necessiten o desitgen.
[Imatge: Freepik]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.