La població romaní és el grup minoritari més vulnerable d’Europa que patix discriminació i exclusió, per la qual cosa les i els joves romanís corren un risc molt elevat d’experimentar resultats adversos en la vida, com ara problemes de salut mental i abandonament escolar primerenc, entre altres. Malgrat este risc tan visible, també es troben marcs de resiliència i desenvolupament juvenil positiu.
En l’article Social connectedness, life satisfaction and school engagement: moderating role of ethnic minority status on resilience processes of Roma youth, publicat en European Journal of Developmental Psychology, s’examinen els factors que poden contribuir a crear marcs de resiliència entre els i les joves romanís. La investigació va utilitzar per a trobar estos factors un mostreig per criteris en el qual es van incloure joves d’entre 14 i 18 anys d’origen romaní o búlgar procedents de quatre escoles públiques urbanes de Bulgària. Les implicacions pràctiques que es desprenen dels resultats de l’estudi per a millorar la satisfacció amb la vida, la participació escolar i el desenvolupament positiu de la joventut entre els i les romanís búlgars i altres poblacions igualment vulnerables són:
- La necessitat d’implementar programes escolars que involucren les seues famílies i que tinguen com a objectiu millorar diferents facetes de la connectivitat, pels beneficis generals observats entre la connexió tant amb la satisfacció amb la vida com amb la participació escolar.
- La priorització dels centres escolars per implementar estes intervencions en les quals s’inclou a les famílies ha de considerar-se essencial per als i les adolescents romanís, per les seues majors probabilitats de patir segregació a les aules en entorns deteriorats o amb professorat que puga tindre prejuís i menors expectatives sobre ells i elles, així com de patir hostilitat per part d’altres estudiants.
La conclusió de l’estudi determina que la participació familiar en la vida escolar dels i les adolescents, especialment per als i les romanís, sembla ser una altra àrea de benefici potencial per a millorar la satisfacció amb la vida, la participació escolar i el desenvolupament positiu.
El projecte INCLUD-ED, Estratègies per a la Inclusió i la Cohesió Social a Europa des de l’Educació (2006-2011), ja va identificar, a través d’evidències científiques d’impacte social, quins tipus de participació familiar generaven èxit i quins no. La participació educativa és la que millors resultats oferix, tant per a la millora dels resultats acadèmics com de la convivència. Este impacte positiu ja està sent aprofitat per l’alumnat i les famílies en molts centres escolars que són comunitats d’aprenentatge, pertanyents a diferents contextos i amb diversitat d’alumnat, també amb alumnat romaní.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 29 d’octubre de 2023]
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil i primària. Màster en necessitats educatives i atenció primerenca