Sabem que l’abús sexual infantil passa en molts contextos i que, encara que n’hi ha informes que revelen algunes dades, s’estima que un terç de les víctimes mai no ho explicarà a ningú i romandrà ocult sota la llei del silenci. Una de les dades que més em va cridar l’atenció quan és que s’estima que 1 de cada 5 xiquetes i xiquets a Europa és víctima d’abús sexual, el que vol dir que és probable que als nostres centres educatius hi haja persones que la patixen o l’hagen patit.

Hem pogut llegir sobre la necessitat de basar-nos en evidències científiques per a erradicar esta xacra social i ja hi ha professorat que està llegint i debatent sobre aquells programes i accions que han demostrat ser eficaços. En esta ocasió ens agradaria compartir les tertúlies dialògiques que s’estan duent a terme amb alumnat de cinqué de primària i els impactes que ja tenen estos espais, on s’hi inclouen les veus de l’alumnat al voltant de les aportacions científiques.

En concret, s’han dut a terme dos tertúlies dialògiques amb tres articles: 2 de Diario Feminista i 1 de Periódico Educación. El primer visibilitza els abusos comesos per un professor; el segon parla de l’escola com a via de protecció contra l’abús infantil i el tercer revela les falses creences sobre l’abús sexual infantil.

A la primera tertúlia, a l’alumnat els va sorprendre el fet que sovint passa amb persones de confiança. Van agrair l’espai perquè mai no haurien pensat que persones de confiança pogueren abusar dels xiquets i xiquetes. Este espai va possibilitar l’oportunitat perquè compartiren idees per a protegir-se o protegir-ne als altres i per a remarcar la importància d’explicar-ho com més prompte millor:

«És molt fort que [l’abusador] vaja a escoles d’estiu per a guanyar la confiança només amb este pensament»

«Jo, ara que ho sé, no portaria el meu fill a classes particulars a casa d’un professor; a una acadèmia, sí»

«Per molt que ho expliques… però si la gent no fa res, només ho saben i ja està… Si jo ho explique a ma mare, i ma mare no ho diu a la policia… Però, si es denuncia, l’abusador pararia »

També es van compartir diàlegs sobre el paper que tenen els centres educatius a l’hora d’ensenyar l’alumnat a defensar-se:

«A part que l’escola servix per a ensenyar-nos, també servix per a fer amics, i servix per a ensenyar-nos a defensar-nos en un cas d’abús. Si no estiguérem a l’escola no tindríem amics i ningú no ens podria ajudar, a banda dels nostres familiars. Quan el meu pare anava a l’escola no els ensenyaven a defensar-se i havien d’aprendre ells sols, potser a algun xiquet (…) li va passar algun abús sexual»

«Estic d’acord amb ella: ens ensenyeu a defensar-nos i esteu atents per si passa alguna cosa i ens ajudeu a explicar-ho»

A la segona tertúlia vam poder aprofundir sobre les faules que hi ha al voltant de l’abús sexual i l’alumnat no entenia com es poden dir coses com que les persones que han sigut víctimes a la infància seran abusadores en el futur.

«Tu pensa que si et fan això de xiquet se’t queda tota la vida a la ment. Pensant el que t’ha fet… jo no ho faria»

«És més el contrari: persones que han viscut això crec que són gent que fa coses per a parar l’abús sexual»

També van remarcar la importància de creure els menors quan ho expliquen:

«El primer és fer que la gent crega els xiquets, perquè hi ha molts adults que diuen que els xiquets tenen una imaginació molt gran»

Però van sorgir veus que es preguntaven què fer si l’abusador els amenaçava que els passaria alguna cosa roïna si ho explicaven, i les respostes van ser:

«Tots hem de posar un poc perquè no ens facen res»

«Hem de ser molts»

«Només una persona no hi pot ajudar, han de ser tots, si som tots encara que l’agredisca podríem continuar denunciant»

«Si per exemple són deu contra un, els que guanyen són els que són més»

Finalment, els va donar molta esperança saber que hi ha moviments, com el de Jesuits Global, que són valents i estan fent alguna cosa per frenar l’abús:

«Posicionar-se fermament, ells el que han fet és que han dit que volen frenar l’abús sexual infantil i no volen que el patisquen més xiquets o xiquetes»

Per a acabar, una alumna ha llegit la frase de Sandra Racionero que es recull en un dels articles comentats i ha explicat que la va seleccionar per este motiu:

«He pensat que, si una persona està patint abusos i llegix esta part, li haurà motivat a no tindre por»

No és difícil, és ser valent; trencar el silenci i aplicar aquelles evidències que estan donant resultats.

Sandra Racionero

By Sara Carbonell

Mestra d'educació especial i primària. Directora del CEIP L'Escolaica. Professora associada de la Universitat Rovira i Virgili. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la socialització preventiva de la violència de gènere a les escoles i la prevenció de la violència des d'edats primerenques.