Treballe en una escola on constantment visibilitzem la importància que tenen l’amistat i la valentia, enteses com a qualitats que es manifesten mitjançant l’ajuda mútua i el posicionament clar davant de situacions de violència. Quan se’ns visita és freqüent que la primera impressió siga la d’un centre educatiu amb patis i espais comuns prou tranquils i aules on es respira respecte. Tot això no és gratuït: s’ha construït entre totes i tots treballant el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes (MDPRC).

Quan vam començar a treballar el MDPRC, ja fa uns quants anys, la nostra aspiració era millorar la convivència de l’escola. A poc a poc, vam anar veient que aconseguir espais lliures de violència tindria una repercussió molt més gran per a totes i tots.

En basar la nostra formació docent en la lectura de textos científics d’impacte, hem pogut accedir a nombroses publicacions que han demostrat com l’exposició a situacions violentes genera problemes de salut física i mental. Per tant, la violència ha d’estar fora de les nostres vides des dels zero anys, i no podem trivialitzar ni normalitzar actituds violentes de cap tipus.

L’article Social anxiety and perceptions of likeability by peers in children” destaca que els xiquets i xiquetes que han patit una exposició sostinguda a interaccions socials desagradables, de violència física o psicològica (aïllament, exclusió…), creixen amb ansietat social. Esta no es queda allà on no se’ls valore, no se’ls respecte o no se’ls tracte bé, sinó que eixa ansietat es transferirà a altres espais i a les relacions socials que es mantinguen al llarg de la vida.

L’ansietat social, destaca l’article, augmenta la probabilitat de patir malalties mentals en el futur, com ara la depressió. Les persones, inclosos xiquets i xiquetes, amb este tipus d’ansietat perceben que la seua participació social no és valorada pel grup, cosa que les porta a evitar moltes relacions interpersonals. La conseqüència és que es reduïxen les interaccions de qualitat, amb les repercussions negatives consegüents per a la socialització i l’aprenentatge.

Els qui patixen esta ansietat social la poden millorar gràcies a l’amistat. Per això és molt important que des dels espais educatius i familiars es fomenten relacions de qualitat lliures de violència, plenes d’amor, afecte i protecció mútua, que eviten que ningú no senta l’exclusió, el menyspreu o agressions de cap tipus. Per això és imprescindible aplicar models de convivència preventius que propicien el creixement d’amistats profundes, sinceres i belles. Així, estarem assegurant les bases perquè les vides dels xiquets i xiquetes estiguen plenes de felicitat i ajudant que tinguen la millor salut física i mental possible. La ciència ens ha donat les eines per a fer-ho.

[Imatge: Freepik]

By Patricia González

Mestra de primària i d’educació musical. Directora del CEIP Eres Altes de Riba-roja de Túria