A molts llocs és freqüent que s’oferisca al professorat una varietat d’accions formatives que pareix ajustar-se a les noves lleis i també a les tendències o modes. Molts i moltes han estat en algun moment provant metodologies, materials i pràctiques, i amb el temps han acabat en el desànim i la desmotivació.
Ja el 2007 el Parlament Europeu publicava que “Els sistemes basats en l’equitat garanteixen que els resultats de l’educació i de la formació no depenguen ni de l’origen ni d’altres factors que perjudiquen les persones. Els sistemes educatius són eficaços en la mesura que els recursos que s’aporten generen els màxims resultats.” Queda clar que l’objectiu de la formació docent ha de ser la millora dels resultats, tant acadèmics com de convivència.
Tot i això, sovint s’avalua la formació del professorat amb enquestes de satisfacció i, per tant, se’ns transmet que allò important és si la xarrada o el curs ens ha semblat interessant, entretingut, curiós, etcètera. Si mirem l’oferta formativa de moltes administracions, veiem una varietat de temàtiques que va canviant, entre altres coses, en funció del que pot resultar interessant. Esta concepció ha anat calant en part del professorat que pot percebre que la formació va dirigida al desenvolupament personal i, per tant, cadascú ha de buscar aquella que més li cride l’atenció. És fàcil vore que este enfocament va contra els objectius d’Europa i de qualsevol administració que vulga superar les desigualtats socials. Va contra el dret dels xiquets i les xiquetes a l’educació. Seria comparable a dir que volem provar tractaments mèdics diferents dels que se’ns donen, sense saber quin resultat donarien. Moltes i molts docents acaben desmotivats perquè han invertit molt de temps en formacions que no han servit per a millorar els resultats del seu alumnat. En canvi, els que han conegut les evidències científiques en educació i les han aplicat al seu dia a dia els ha passat tot el contrari: s’han interessat més en formar-se i s’han entusiasmat a la feina en veure que hi ha clares millores.
A les comunitats educatives, podem compartir estes millores i este entusiasme; hem de parlar entre nosaltres de quin és realment l’objectiu de la nostra formació: millorar els resultats. És a dir, que l’alumnat aprenga més i convisca millor, perquè així reduirem els grans mals de l’educació, com la violència o el fracàs escolar. És així com es poden superar les desigualtats socials, i no és una llunyana utopia, sinó una transformació que ja està passant.
[Foto de standret en Freepik]
