Celebrem el Dia Mundial de la Justícia Social

En articles anteriors vam vore la importància de tindre esperança per a aconseguir un món millor. Hui, 20 de febrer, se celebra el Dia Mundial de la Justícia Social, un somni que compartim moltes persones vinculades a l’educació.

Als centres educatius som testimonis d’històries de vida en què la justícia social brilla per la seua absència, on els drets fonamentals, les oportunitats d’ocupació, la protecció social i el diàleg social no estan garantits. Davant d’esta situació podem pensar que poc o res no podem fer, que depén de les polítiques o de les entitats mundials… però res més lluny de la realitat.

Ja hi ha molts professionals de l’educació que han trobat els camins per a recuperar o enfortir l’esperança que aconseguir més justícia social és possible. Les evidències científiques d’impacte social han sigut el far que ens ha donat les eines necessàries per a proposar-nos metes, reconduir les accions quan s’allunyen del que ha demostrat que funciona, i arribar amb èxit als objectius plantejats. Moltes d’estes escoles són comunitats d’aprenentatge i d’altres apliquen actuacions que s’allunyen de les ocurrències dels qui veuen en l’educació un mercat de poder (econòmic o de prestigi).

Hi ha moltes històries de famílies que viuen en barris als afores de les ciutats, que no han tingut oportunitats per a tindre estudis, que són víctimes de la pobresa o la violència i que mai no haurien imaginat trobar en una escola un camí dibuixat a terra, on no hi haguera solitud i por sinó mans confiades i ulls plens de brillantor tal com recull el llibre Aprendiendo contigo (Racionero et al., 2012).

M’ha canviat la vida és una frase que es repetix en multitud de famílies que porten els seus fills i filles a estos centres educatius perquè veuen que el dret a una educació de qualitat està garantit, el dret que s’incloguen les veus pel que fa a l’educació de les seues pròpies filles i fills, el dret a aconseguir un treball digne gràcies a poder traure’s el graduat o l’accés a la universitat per a majors de 25 anys, o el dret que el centre educatiu siga un espai segur, lliure de violència.

Les grans transformacions socials sempre s’han aconseguit des de i amb les persones (bottom-up), mai han vingut des de dalt. Un exemple que ens ha servit de referència és l’escola de persones adultes de la Verneda de Sant-Martí, que és el resultat del somni d’una comunitat d’aprenentatge que va transformar el barri a través de la participació dialògica de la ciutadania en la cultura i l’educació.

Hui, la millor celebració que podem fer és deixar de pensar que millorar la justícia social no està a les nostres mans. Celebrem-ho compartint i aplicant les evidències científiques a l’educació i mirant exemples d’escoles, col·lectius i persones que ho han aconseguit.

[Imatge: Freepik]

By Sara Carbonell

Mestra d'educació especial i primària. Directora del CEIP L'Escolaica. Professora associada de la Universitat Rovira i Virgili. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la socialització preventiva de la violència de gènere a les escoles i la prevenció de la violència des d'edats primerenques.