Els centres educatius rebem moltes peticions d’estudiants de grau o de màster, de magisteri o d’altres disciplines, perquè puguen realitzar les pràctiques que formen part del catàleg d’assignatures del grau universitari o professional que estan cursant.

Esta figura de l’alumnat de pràctiques pot suposar una gran oportunitat d’aprenentatge, aprofundiment i acostament a la vida professional del professorat, per als i les estudiants, però per al centre educatiu també es convertix en una finestra de possibilitats. No obstant això, este impacte dependrà dels fonaments que el centre educatiu i el professorat usen per a acompanyar este període de pràctiques. A vegades, també pot convertir-se en un contrasentit, si el centre convertix les pràctiques d’este alumnat en una cobertura de recursos personals, si la pràctica es convertix en una reproducció d’accions que no generen èxit o si no existix un acompanyament basat en el diàleg, l’argumentació i la reflexió sobre les diferents situacions que sorgixen.

Eixa frase que se sol dir, que “també s’aprén del que no s’ha de fer”, pot crear un tipus de pensament allunyat del sentit de millora i que, des dels inicis en la professió, puga afermar idees errònies, sense desitjos de transformació, que abonen l’immobilisme i la queixa.

Quan s’unix la passió per les conviccions de canviar el món, que té l’estudiantat quan cursa els seus estudis, amb accions que milloren la vida dels xiquets i les xiquetes i, a més, això succeïx en un centre on el seu professorat es preocupa per acompanyar eixes pràctiques, aportant arguments científics, actuacions i reflexions, el futur de la docència camina cap a l’impacte en la vida de les persones i la transformació educativa i social.

Molts centres que són comunitat d’aprenentatge, que basen les seues actuacions en evidències científiques d’impacte social, reben a l’alumnat de pràctiques de la universitat amb espais de formació teòrica i pràctica, és a dir, amb xarrades, debats i tertúlies pedagògiques, per a aprofitar eixe temps i traure el màxim partit per a l’aprenentatge de l’alumnat i per a l’impacte en el propi centre educatiu, que pot posar en marxa accions que milloren l’escola.

El debat amb el professorat, cuidar i estar pendent de les accions i opinions dels i les estudiants, oferir col·laboració i ajuda per a resoldre dubtes, dedicar una estona cada cert temps per a anar donant lectures possibles i compartir reflexions sobre el que succeïx a les aules, poden ser actes que donen suport a les accions presents i de futur en l’educació. És per això que desitjar tindre alumnat de pràctiques és una responsabilitat que no pot usar-se instrumentalment per a tindre més recursos, sinó que exigix un plantejament definit que tinga efectes i beneficis per a l’alumnat i per al centre.

[Imatge: Freepik]

By Josep Maria Canal

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.