Un halo d’esperança per a xiquets i xiquetes amb TEA i les seues famílies

7 – Resultats i situació actual

[Esta és la continuació d’un article anterior]

Considere important ressaltar que tota la informació recollida en els articles la vaig complementar amb multitud d’articles sobre inclusió educativa trobats a la web de comunitats d’aprenentatge. Va ser una sorpresa molt grata conéixer que durant els anys previs a la pandèmia es van fer tants esforços, experiències i desenvolupaments a l’àrea de la inclusió educativa. Sense este desenvolupament, esta experiència mai no hauria tingut èxit.

Il·lustració: Celebració de St Andrew’s (dia d’Escòcia) a la biblioteca tutoritzada en l’actualitat.

L’aplicació de l’evidència científica ha sigut difícil i àrdua, però gràcies a esta evidència científica he pogut contribuir a millorar les condicions d’una persona necessitada. Pocs sentiments són tan intensos com el que ara mateix sent, he sentit durant este temps i sentiré quan recorde estes vivències. No obstant això, queda un llarg camí per recórrer per a acceptar l’evidència científica com a esperança per a les persones amb TEA i les seues famílies. Haurem de seguir actuant ferms i demostrar que no té menys sentiments qui aplica l’evidència científica amb rigor i que, a la seua aplicació, subjauen components ètics, sentimentals i solidaris del màxim valor.

La majoria dels professionals que han treballat amb nosaltres m’atribuïxen a mi el mèrit, fent atribucions personals de per què l’estudiant sols em seguix a mi, com si fóra per empremta, i jo sempre responc de la mateixa manera: sols ha avançat perquè tot el que faig ho faig respectant al màxim les guies que en estos articles vaig aprendre. M’agradaria cridar l’atenció a unes paraules que vaig escoltar a Michael Apple en una intervenció fa temps: moltes vegades, quan treballem en situacions extremes, no existixen les victòries completes, sinó que es fan dos passos endavant, i després pas i mig enrere; queda un avanç molt lleu, però ferm. En els pitjors moments, vaig haver d’analitzar de manera molt detallada si de debò hi havia millores. Quan pensava en el dia a dia, hora a hora, no podia afirmar si n’hi havia o no, ja que els avanços i retrocessos eren continus. Tot i això, quan analitzava mes a mes les millores (manteniment de conducta social i reducció de la disrupció), m’adonava que el millor dia d’un mes era com el pitjor del següent i que, per tant, hi havia millora, per molt difícil que fóra tindre-la en compte a cada moment. Crec que tot professional i familiar que treballe amb alumnat en circumstàncies similars es podria beneficiar d’esta orientació. Per cert, vaig arribar a traduir estos articles per a facilitar-ne la lectura per a família, companys i professionals que no pogueren llegir en anglés. Tinc un document redactat amb totes les millores que el discent va tindre gràcies a la lectura d’estos articles. Alguns dels exemples impliquen:

Il·lustració: Actuació en una obra de teatre de ‘El Quixot’ amb centenes de persones
  • Participar en una obra de teatre de ‘El Quixot’ davant de 400 persones.
  • Ensenyar a una mare i a la família sencera a comunicar-se per primera vegada amb el seu fill amb TEA (gràcies a una tutoria activa, que vaig aprendre que es feien a la Comunitat d’Aprenentatge La Paz d’Albacete). Des d’aleshores, l’estudiant va adquirir llenguatge comprensiu i expressiu.
  • Fer-li jugar amb altres xiquets i xiquetes per primera vegada en la seua vida (vam tardar 3 mesos a aconseguir-ho).
  • Reprendre la relació amb el seu pare, ja que portava prop d’un any i mig sense veure’l per la pandèmia (el pare no podia veure’l per si li contagiava COVID 19, ja que podia perdre gran part de la seua família, els membres de la qual patien altres condicions que els feien extremadament vulnerables a la malaltia). Això va ser possible gràcies al fet que, després de 5 mesos, l’estudiant va millorar tant el seu comportament que fins i tot va aprendre a portar mascareta, podent reprendre la relació i el contacte amb la família paterna.
  • La retirada de bolquer amb 7 anys (2 mesos vam tardar, quan fins aleshores havia resultat impossible).
  • Una de les victòries més grans va ser comprovar com, amb el temps, professors nouvinguts al centre entraven a l’aula condicionats per la por a la disrupció que podrien presenciar, molt en contrast amb etapes anteriors, i de vegades els costava identificar on estava l’estudiant: havia millorat tant que de vegades costava entreveure’l entre la multitud, tota una proesa en comparació amb anys anteriors.
  • L’actual assistència vespertina a la biblioteca tutoritzada del centre; fet remarcable, ja que l’estudiant havia sigut rebutjat en altres activitats extraescolars.
Il·lustració: Ús del pàdel com a inclusió educativa als patis, augmentant interaccions amb iguals, fomentant el desenvolupament motriu, prevenint les conductes disruptives i autoagresives a més de contribuir a la seua atenció conjunta i sociabilitat.
  • La iniciació en un esport de moda com és el pàdel, gràcies a la disposició d’un monitor a acceptar-lo als seus entrenaments (després de múltiples negatives en altres activitats i esports). Per a la seua facilitació, es va començar a realitzar al centre la introducció al pàdel als patis. Es va realitzar una recol·lecció de material de pàdel a la ciutat que va mobilitzar prou recursos per a la introducció d’este esport a desenes de xiquets i xiquetes, entre ells, l’estudiant ací descrit. L’experiència es va reflectir a la premsa local.
  • És especialment rellevant assenyalar que, gràcies a estes actuacions reflectides als articles, vam aconseguir avanços acadèmics en totes les àrees, incloent:
    • A l’àrea de Matemàtiques, realitzar procediments de més de dos passos.
    • A l’àrea de Llengua, assolir un nivell d’escriptura similar al dels iguals de la seua edat i un rendiment lector proporcional al seu nivell cognitiu, lingüístic i evolutiu.
    • A l’àrea d’Educació Física, fer una bateria d’exercicis en cadena sense ajuda, pràcticament.
    • A l’àrea de Música, realitzar coreografies de fins a 4 minuts.
    • A l’àrea de Plàstica, poder fins i tot ajudar altres companys amb les manualitats.
    • A l’àrea de Science, respondre a exercicis d’una pregunta de manera autònoma.
    • A Religió, poder mantindre una conducta poc disruptiva durant llargs períodes de temps.

A l’àrea d’Anglés, aprendre phonics (sistema d’ensenyament de lectoescriptura) i llegir i escriure en totes dues llengües.

Il·lustració: Material de Llengua Estrangera – Anglés: reforç de vocabulari paral·lel en totes dues llengües i material de ‘Phonics’ contribuent a l’adquisició de lectoescriptura en totes dues llengües. El material se centrava en el mateix currículum que la resta de xiquets i xiquetes, però d’una manera més manipulativa i interactiva juntament amb els seus iguals.

By Javier Pérez Bermejo

Mestre especialista en llengua estrangera (anglés) en una escola pública de la Regió de Múrcia