Objectivitat, arbitrarietat i assetjament sexual
No fa molts mesos, en una conversa informal en la universitat es parlava sobre com l’avaluació del professorat universitari podia contribuir o acabar amb l’assetjament sexual en les universitats. No sabia què tenia a vore una cosa amb l’altra. Encara que en exposar la meua sorpresa vaig obtindre bones respostes, res m’ha obert els ulls com la jornada celebrada ahir en la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La successió de ponències, de la mà d’excel·lents panelistes i conferenciants, va anar exposant quant esta problemàtica de l’assetjament sexual impregna no sols l’entorn universitari, sinó tots els aspectes de la societat, i quant intervé l’avaluació en la seua eradicació o la seua impunitat.
Al llarg de la jornada es va fer referència a les primeres denúncies d’assetjament sexual; la necessitat d’establir criteris objectius per a l’avaluació que generen casos d’èxit en la superació de l’assetjament sexual en les universitats; els resultats d’un posicionament clar a favor de les víctimes i la cocreació de xarxes de suport i solidaritat; la formació en gènere en les universitats, la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les disciplines i les conseqüències de no fer-ho; la necessitat d’incorporar els actes comunicatius en el consentiment sexual, i com tot això és necessari per a no continuar perdent talent femení en l’acadèmia; o el paper de les evidències científiques d’impacte social en la investigació, la premsa i la ciutadania.
Hi ha persones que, precisament per tindre clar este posicionament valent sempre amb les víctimes, han patit i continuen patint moltes represàlies, tant a nivell acadèmic i professional com a personal. Gràcies a estes persones sóc conscient que el meu lloc en la universitat és molt més lliure i segur. Hui he vist que l’impacte social no és sols el que es percep des dels relats de les víctimes que han aconseguit transformar els seus contextos i continuar la seua carrera acadèmica, sinó també per als qui mai vam ser víctimes precisament pel valent posicionament de les persones excel·lents a nivell científic i humà que mai van dubtar a donar el seu suport perquè hui siguen supervivents. Sense xarxes de suport i solidaritat ni avaluacions objectives i meritocràtiques, moltes víctimes no podrien continuar amb les seues carreres.
Jornades com la de hui evidencien quants dels nostres somnis són possibles sols fruit del treball i posicionament d’estes persones valentes.
