Com aconseguim docents de diferents orígens i fonts de diversitat?

Espanya, com molts altres països, és cada vegada més divers a nivell cultural. Les migracions de les darreres dècades han fet que les ciutats i centres educatius que compartim compten amb major proporció de diferents accents del castellà, tonalitats de pell, vestits culturals o religiosos. Tot i això, és evident que per ara els equips docents estan compostos de manera no proporcional a esta diversitat: la majoria són d’origen espanyol i amb un mateix perfil, al qual cal dir que malauradament no s’inclouen persones gitanes.

Com volem que totes les persones que residixen al nostre país puguen, si volen, ocupar qualsevol lloc de treball, volem que hi haja professorat de tots els orígens, perquè el contrari seria una pèrdua de talent i de font d’intel·ligència cultural. A més, l’alumnat de diferent origen pot veure’s reflectit en els seus professors i professores: davant del fet que la majoria de poblacions migrants tenen més dificultat per a tindre èxit acadèmic, pot ser transformador que els xics i xiques pensen “si esta persona està fent classe, per què no jo també?”

Aleshores, com aconseguim que hi haja més professorat diferent als centres educatius?

Ací hem d’aclarir que tindre una persona en qui vore’s reflectits no farà, de per si mateix, que més alumnat d’origen estranger o gitano vulga ser docent. Per això, necessitem que estes persones siguen models, siguen professorat competent que aconseguix èxit acadèmic i un bon clima de convivència per a estos xics i xiques.

D’altra banda, com és evident, necessitem que este alumnat divers tinga èxit acadèmic, vulga estudiar més enllà de la formació obligatòria i tinga somnis d’anar a la universitat. Amb esta finalitat, una vegada més, les evidències científiques que es divulguen al Periódico Educación són clares: realitzar amb freqüència, qualitat i intensitat les actuacions educatives d’èxit és ara com ara la millor decisió que pot prendre una comunitat educativa. Més grups interactius, tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada, etc. El voluntariat que entra al centre també pot ser, i des del principi de la transformació, una font de riquesa des de la diversitat. Tot això en un ambient d’altes expectatives: escoles i instituts on s’atrevixen a somiar.

Per a acabar, cal esmentar l’acció afirmativa com a estratègia que ha demostrat ajudar part d’estes poblacions més vulnerables a iniciar un camí d’èxit a la universitat.

En conclusió, la diversitat cultural de les nostres societats demana un cos docent més heterogeni per a enriquir l’experiència educativa i motivar l’alumnat a assolir les seues metes acadèmiques.

[Imatge de Pexels]

By Guillermo Legorburo

Investigador predoctoral a la Universitat Rovira i Virgili. Mestre d'Educació Primària