image_pdfPDF

Una vegada en marxa el curs és molt il·lusionant vore com molts docents i centres planifiquen, sol·liciten i comencen els seus plans de formació de centre orientats a les actuacions educatives d’èxit (AEE) i a les comunitats d’aprenentatge. Ho fan amb l’únic objectiu i somni de millorar acadèmicament, personalment i socialment les vides dels seus alumnes i de les seues famílies, així com les seues pròpies vides professionals i també personals. Són somnis de transformació de sempre que per primera vegada s’afronten amb una il·lusió nova i diferent perquè, per primera vegada, saben que serà amb base en les evidències que no trairan la seua professionalitat amb impossibles i ocurrències vanes que habitualment fracassen i que, després del fracàs, culpabilitzen.

Les AEE són una altra cosa; des de fa ja alguns anys són cada vegada més conegudes i demandades i se sap del Projecte INCLUD-ED del 7é Programa Marc de la UE (2007-2013) en què van ser identificades. Cada vegada més persones saben que les AEE no són ni “bones pràctiques” o “millor pràctiques” ni una metodologia i que, davant d’unes i altres, són moltes les diferències que les identifiquen com la millor evidència disponible fins ara en educació.

És un dret humà conéixer i donar a conéixer allò que fa que les AEE (els grups interactius, les tertúlies dialògiques, la formació dialògica del professorat, el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes, la formació de familiars i la participació educativa de la comunitat), siguen molt més que metodologies o bones i millors pràctiques. Per això val la pena recordar-ho i compartir-ho amb alumnat, famílies, docents i comunitat educativa:

  1. Les AEE són accions que funcionen sempre i en qualsevol context, millorant l’aprenentatge, els resultats i la convivència.
  2. Aconsegueixen, a més, una millora transformadora, alhora en tots els nivells de l’aprenentatge acadèmic: en l’aspecte cognitiu, emocional i ètic i social.
  3. Són evidències científiques d’impacte social (ECIS), molt avalades per la comunitat científica internacional, amb una acció transformadora que aconsegueix, en plena inclusió i en col·laboració amb les famílies, millorar els contextos i assolir l’èxit acadèmic de tots els xiquets i xiquetes sense distinció, superant les desigualtats.
  4. D’altra banda, a diferència de les metodologies, les AEE impliquen una organització dialògica de la comunitat educativa, del centre i de l’aula. Estan vinculades a una concepció de l’aprenentatge basada en les millors investigacions científiques del segle XX, de Vigotsky a Ramón Flecha, passant per Paulo Freire, sobre com aprenem les persones (a través d’interaccions amb el llenguatge).
  5. Les AEE se sustenten en l’aprenentatge dialògic que, partint d’esta evidència de com aprenem, ha identificat 7 principis clau per a aconseguir que estes interaccions amb el llenguatge (claus per a l’aprenentatge) siguen diverses i de màxima qualitat a través del diàleg igualitari, la intel·ligència cultural, la dimensió instrumental, la solidaritat, la transformació, la creació de sentit i la igualtat de diferències.

El coneixement de les AEE, de l’impacte social i millora que generen en tots els xiquets i xiquetes, a tot el centre i a tota la comunitat educativa està propiciant que s’implanten cada vegada més i que cada dia més comencen a formar part de les polítiques educatives. A poc a poc, per tractar-se de la millor evidència disponible fins ara, seguir el camí de les AEE s’està revelant més com un imperatiu ètic que com una opció pedagògica més. Les AEE, com a evidències científiques d’impacte social, aconsegueixen complir el somni de tot docent d’aconseguir la millor educació i l’èxit escolar i social per a tot el seu alumnat.

Les AEE han obert un camí per a l’educació que estava minat per les desigualtats socials, el llenguatge de la queixa, la burocratització… Un camí que torna a obrir-se reencantant als i les docents i situant-los al lloc que es mereixen professionalment, recolzats per la millor evidència científica disponible i en col·laboració amb els investigadors i investigadores, amb el seu alumnat, amb les famílies i amb tota la comunitat educativa.

[Imatge: iStock]

By Benjamín Menéndez

Professor de secundària a l'IES Alfonso II. Membre d'Asturies AEBE.