De vegades escoltem que l’alumnat ha de ser autònom i que si rep ajuda per a fer una tasca és en detriment d’esta autonomia. Sol passar que un alumne o alumna sol·licita ajuda per a resoldre un problema o per a contestar preguntes de comprensió lectora i se li diu repetides vegades que el torne a llegir. El que pot passar és el que ens ha passat a algunes persones quan no sabíem fer alguna cosa: que no apreníem a resoldre-ho de la manera correcta, bé perquè no ho aconseguiem individualment o perquè ho resolíem però de manera incorrecta. La ciència ha demostrat fa dècades que el diàleg és una eina poderosa perquè l’educació siga transformadora i no reproductora de les desigualtats.

La psicologia educativa va fer un gir en com s’entenien els processos cognitius implicats en l’aprenentatge i el desenvolupament: va passar d’un enfocament individualista, que posava l’èmfasi en els esquemes mentals del coneixement previ i el processament de la informació, a un enfocament comunicatiu, que té en compte que la cultura, la intersubjectivitat i el diàleg són crucials per a l’aprenentatge i el desenvolupament. Una de les implicacions d’aquests avanços que haurien d’arribar a les aules és que, per una banda, hem d’oblidar-nos de la idea que s’aprèn individualment. D’altra banda, hem d’incorporar a l’ensenyament la idea que l’aprenentatge és intersubjectiu; és a dir, es produeix primer a nivell social i després a nivell individual, tal com ja va demostrar Vygotsky.

Si tenim en compte les evidències científiques, hauríem de promoure entorns dialògics d’aprenentatge on les persones adultes i els alumnes construïsquen significats conjuntament; on pensen junts, de manera que un alumne o alumna que no sàpiga fer una tasca sempre tinga l’ajuda d’una altra persona que li oferisca esta bastida, a través de pistes o explicacions; que li permeten fer amb ajuda allò que sol o sola encara no és capaç de fer. D’esta manera es generaran més oportunitats d’aprenentatge, potenciant interaccions socials múltiples entre iguals i amb els adults, beneficiant el desenvolupament i els resultats acadèmics de tot l’alumnat.

Si el llenguatge és l’eina més poderosa per a pensar, aprendre i desenvolupar-se, l’educació en qualsevol etapa educativa no li pot donar l’esquena pretenent que l’alumnat “aprenga sol i en silenci”, si volem l’èxit acadèmic de tots i totes sense excepció i superar el fracàs escolar.

[Imatge: aula de tercer de primària]

By Sara Carbonell

Mestra d'educació especial i primària. Directora del CEIP L'Escolaica. Professora associada de la Universitat Rovira i Virgili. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la socialització preventiva de la violència de gènere a les escoles i la prevenció de la violència des d'edats primerenques.